Quan et dediques a la fauna has d'estar preparat per a qualsevol sorpresa, per estranya que sigui. Dies enrere, a la vora del Francolí, em trobo amb un autèntic lleopard a l'aguait de les seves possibles preses amagat rere un Crespinell.
Sort que portava preparat el tele de 400 i no em va caler atansar-m'hi!
Avui em disposava a contradir l'esperit d'aquest bloc i fer un apunt ben diferent d'aquest, però he llegit el de l'amic de La línia de Wallace i m'he sentit tan identificat, que no cal, el faria quasi igual, pero pitjor, és clar.
Sort que portava preparat el tele de 400 i no em va caler atansar-m'hi!
Avui em disposava a contradir l'esperit d'aquest bloc i fer un apunt ben diferent d'aquest, però he llegit el de l'amic de La línia de Wallace i m'he sentit tan identificat, que no cal, el faria quasi igual, pero pitjor, és clar.
1 comentari:
Pitjor? de cap manera, diria jo. I gràcies per la referència...
M'has recordat una història que va passar fa uns anys, quan al parc natural de la Font Roja d'Alcoi es va trobar un esquelet... de lleopard! Al remat, va ser cosa d'un circ que anava per la rodalia (i no conte més, a veure si m'anime a fer-ne una entrada ;)
Salut i una abraçada!
Publica un comentari a l'entrada