dimecres, 1 d’agost del 2012

La Taxa boletaire.


Ja es torna a parlar de l'etern tema de la tardor: la taxa boletaire, o, dit d'una altra manera, pagar per collir bolets.
És un tema polèmic, sens dubte, i cada any es parla que s'aplicarà un carnet o taxa, o el que sigui que permetrà que la gent que vagi a collir -caçar, que diuen a Girona- bolets, pagui per fer-ho.
Com altres cops, es diu ara que els diners recollits seran destinats a netejar boscos.
Ostres! Ja hi tornem a ser!
És que les boscos están bruts?
Que jo sàpiga, majoritàriament, no, ja ho he escrit algún altre cop. I consti que hi volto molt, per boscos.
Però al moll de l'òs:
El tema és realment complicat, per diverses raons, n'enumerarem algunes:
1- Els boscos a Catalunya són, majoritàriament, privats.
Això vol dir que si algú ha de regular els diversos aprofitaments que se'n fan, i els bolets en són un, han de ser els propietaris. Òbviament, ho pot fer l'administració per delegació, però alershores s'ha de calcular el cost d'aquesta gestió, que pagaran tots els ciutadans amb els seus impostos i de la que se'n beneficiaran uns pocs particulars.
2- A Catalunya, tradicionalment, la recollida de bolets sempre ha estat una activitat lliure, serà difícil de fer canviar aquest hàbit. 
Encara que, si ens ho mirem objectivament, no té per què ser diferent anar a collir bolets d'anar  a fer llenya o cercar tòfones, activitats que tothom reconeix que requereixen permís del propietari.
¿Per què tothom té clar que entrar a un jardí a collir una planta o a un conreu i fer una caixa de fruita és robar i, en canvi, collir bolets a un bosc privat, no?
3- Donada la massiva abundància de persones que practiquen aquesta activitat, serà dificilíssim de regular-ho com cal. Però és evident que és necessari, ja que no es fa correctament i se'n fa un ús poc respectuós, del bosc. 
En fi, és un tema per pensar-hi, però veig molt clar que passarà com cada any, al setembre, campi qui pugui!

1 comentari:

MARTELL DE REUS ha dit...

Del que segur que mai es paralà mentre mani el Mas i els seus col·legues és d'un taxa per a les motos i quads que envaeixen la muntanya impunement

Potser també us interessa.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...

La Mussara.

La Mussara.
El 2007 va nevar poquíssim, potser l'ùnic dia va ser aquest, aquí la Mussara des del cel.

El Prat.

El Prat.
El poble de Pratdip a la nit, amb la muntanya de Cabrafiga darrere.

Baguerge.

Baguerge.
A la Val d'Aran tots els pobles són bonics, en aquest, per exemple, amb una curta excursió amb raquetes de neu, gaudim d'una vista de postal, amb l'Aneto al fons.

Santa Margalida.

Santa Margalida.
Aquest és l'objectiu de l'excursió amb raquetes, una petita ermita rodejada de neu.

Pilar al Cavall Bernat.

Pilar al Cavall Bernat.
Al Cavall Bernat de Montserrat, membres de la Colla Vella vam clavar un pilar espectacular. La foto és del Francesc Cucurull, és clar.

Aguait als Aiguamolls del Pla.

Aguait als Aiguamolls del Pla.
Els ja ex-merdamolls són la nostra petjada més visible sobre el paisatge, sens dubte.

Bosc del Vilalta, a Farena.

Bosc del Vilalta, a Farena.
A Farena, les nostres gestions van fer que la FTP adquirís el Bosc del Vilalta.

Plafó a la Sallida.

Plafó a la Sallida.
El Manel Concernau va fer els plafons explicatius de la Sallida, a Montblanc.

Huayna-Potosí.

Huayna-Potosí.
Amb uns companys de Girona, el Quim Tell entre ells, vam fer cim al Huayna-Potosí, de 6.088m. als Andes de Bolívia, el 1992.

Cim del Mont-blanc.

Cim del Mont-blanc.
Amb el Romuald Fonts, vam fer el Mont-blanc el 1992, com es pot veure, el dia era magnífic.

Segon intent al Matterhorn.

Segon intent al Matterhorn.
En un segon intent, el 2007, ja vam poder fer cim. El temps, com es pot observar, va ser molt millor.

Dos de nou amb folre.

Dos de nou amb folre.
Ser de Ca la Gallineta i pertànyer a la Colla Vella dels Xiquets de Valls ja és en sí mateix un motiu d'orgull, però haver format part d'aquest castell és assolir el cim. Foto: Colla Vella.

Gangues

Gangues
Si la foto del falcó cama-roig es veu malament al llibre, aquesta de dues gangues a Alfés es veu encara pitjor, avui li puc fer una mica de justícia. Foto feta en completa llibertat, amb el Dyane6 com a aguait.

Niu de Perdiuera

Niu de Perdiuera
Aquest niu, al Camp de Tarragona, és el més famós de perdiuera de Catalunya, les fotos que en va fer l'Oriol Alamany s'han publicat a moltíssims llibres. Nosaltres també en vam fer algunes des del mateix aguait, encara que la qualitat no és la mateixa, és clar.

l"AMPA al Delta de l"Ebre.

l"AMPA al Delta de l"Ebre.
A l'escola Puigcerver, de Reus, durant un temps vam formar part de l'AMPA, entre les activitats que vam fer hi va haver aquesta excursió al delta de l'Ebre.

Curset d"ornitologia a Montblanc.

Curset d"ornitologia a Montblanc.
Hem fet diversos cursets d'ornitologia, però sens dubte el que ha comptat amb alumnes de més nivell -més que jo- ha estat el que vaig fer a Montblanc, amb el CHNCB.

Colónies al Montsant.

Colónies al Montsant.
Vam fer amb l'escola Enxaneta unes colónies al Montsant que van ser tot un èxit.

Curs submarinisme.

Curs submarinisme.
Amb els companys d'Aqualatasub, vam fer el corresponent curs per a l'obtenció de l'OWD. Foto: Aqualatasub.

Grup del cens de cabra als Ports.

Grup del cens de cabra als Ports.
El cens de cabra salvatge als Ports del País Valencià, el 1988, va ser un dels meus primers treballs com a naturalista, aquest és el grup de gent que el va fer, tots de la terra excepte el J. Solé, el J. Mateos i jo mateix.

Sopar del Bou de Reus.

Sopar del Bou de Reus.
Els portadors del Bou de Reus en un sopar on, per sort, no calia agafar el cotxe per tornar a casa.

Carros de foc.

Carros de foc.
Amb bones companyies, vam fer els Carros de foc en obert el 2003, el 2010 hi tornem en Sky Runner.