Estic molt orgullós,
el meu bloc es llegeix a l’estranger...o potser no, però ho sembla.
A Extremadura un
impresentable el nom del qual no m’importa diu que si Catalunya s’independitza
li haurem de tornar abans els cent cinquanta-mil emigrants que hi van anar des
d’allí els anys cinquanta i seixanta, ells i els seus fills i nets, ja que diu,
textualment, que són seus.
Vaja, jo ja ho deia al
meu bloc, que si les lleis no canviessin potser encara seria legal l’esclavatge.
Doncs sembla que sí, que a Extremadura encara és l’edat mitjana, i les
persones, igual que les terres i els objectes, són propietat privada.
Pel que fa a mi, en la
meva modesta opinió, crec que potser, i atenent a que som al segle XXI, no
seria mala idea preguntar-los primer a ells, si volen tornar allí o prefereixen
quedar-se aquí, entre nosaltres. Sobretot els fills i néts, molt probablement
ja siguin més catalans que extremenys. A més, aquí no els considerem esclaus,
els considerem persones lliures, si es volen quedar, perfecte. Si volen marxar,
no els lligarem.
El nostre president
Pujol va dir fa temps que és català qui viu i treballa a Catalunya, doncs això,
no?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada