dissabte, 22 de setembre del 2012

Interpretant la Constitució.


Sembla ser que els espanyols s’entesten a acollir-se a la seva constitució de forma ferma i decidida per a insistir en que la independència –o l’estat propi- de Catalunya és impossible.
Se m'acuden un munt de raons per les quals això és totalment absurd, i n'exposaré algunes:
La Constitució és un paper, una Llei Orgànica que es va redactar en el seu moment per uns representants escollits per eleccions, i que pot ser canviada en qualsevol moment per uns altres representants també escollits mitjançant unes eleccions democràtiques.
És un paper, només un paper i prou. El que compta és el que vol la gent, i això pot canviar i, de fet, canvia.
Si no recordo malament, fa poc temps es van haver d’introduir algunes modificacions per a adaptar-se a la legislació europea, es va fer sense problemes amb menys d’una setmana. Per la via d'urgència.
També es parlava que es podria modificar per temes de successió de la corona o alguna cosa per l’estil, i aleshores ningú deia que era intocable.
I ara una interpretació més creativa.
No sóc advocat, però per qüestions de feina estic força acostumat a llegir, interpretar i fer complir lleis, també a haver d’informar sobre al·legacions presentades per infractors, etc.
La Constitució és una Llei Orgànica, una Llei de lleis, i, per tant, molt interpretable i poc concreta.
Per exemple, jo hi estic totalment d’acord, amb ella, afecta a tots els espanyols nascuts al territori nacional espanyol o als nacionalitzats.
Però jo no ho sóc, espanyol, jo sóc català, per tant a mi no m’afecta, no?
Per molt que la miro i remiro, enlloc no diu quin és aquest territori nacional, per tant, Catalunya pot ser considerada exterior, fora, i no afectada.
Probablement, alguna llei –això ho desconec- defineixi quin és el territori nacional espanyol i, per tant, qui són els acollits per la constitució, on comença i on acaba Espanya, però això ha de ser una Llei menor, una llei que pengi de la Constitució, no cal modificar la mateixa constitució per a modificar-ne una llei que hi penja.
Potser estic dient una bajanada, però la idea general és: La Constitució és una Llei, un document que van escriure en el seu dia unes persones escollides, i avui se’n pot fer una de nova, o modificar-la, o interpretar-la de forma diferent, el que realment importa és recollir el que vol la gent. I fa pocs dies més d'un milió i mig de persones vam deixar ben clar el que volíem.
Si no es poguessin modificar les lleis, encara seria legal l’esclavatge, la pena de mort, el dret de cuixa, fumar als hospitals o conduir sense casc amb moto o sense cinturó amb cotxe. No?

Potser també us interessa.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...

La Mussara.

La Mussara.
El 2007 va nevar poquíssim, potser l'ùnic dia va ser aquest, aquí la Mussara des del cel.

El Prat.

El Prat.
El poble de Pratdip a la nit, amb la muntanya de Cabrafiga darrere.

Baguerge.

Baguerge.
A la Val d'Aran tots els pobles són bonics, en aquest, per exemple, amb una curta excursió amb raquetes de neu, gaudim d'una vista de postal, amb l'Aneto al fons.

Santa Margalida.

Santa Margalida.
Aquest és l'objectiu de l'excursió amb raquetes, una petita ermita rodejada de neu.

Pilar al Cavall Bernat.

Pilar al Cavall Bernat.
Al Cavall Bernat de Montserrat, membres de la Colla Vella vam clavar un pilar espectacular. La foto és del Francesc Cucurull, és clar.

Aguait als Aiguamolls del Pla.

Aguait als Aiguamolls del Pla.
Els ja ex-merdamolls són la nostra petjada més visible sobre el paisatge, sens dubte.

Bosc del Vilalta, a Farena.

Bosc del Vilalta, a Farena.
A Farena, les nostres gestions van fer que la FTP adquirís el Bosc del Vilalta.

Plafó a la Sallida.

Plafó a la Sallida.
El Manel Concernau va fer els plafons explicatius de la Sallida, a Montblanc.

Huayna-Potosí.

Huayna-Potosí.
Amb uns companys de Girona, el Quim Tell entre ells, vam fer cim al Huayna-Potosí, de 6.088m. als Andes de Bolívia, el 1992.

Cim del Mont-blanc.

Cim del Mont-blanc.
Amb el Romuald Fonts, vam fer el Mont-blanc el 1992, com es pot veure, el dia era magnífic.

Segon intent al Matterhorn.

Segon intent al Matterhorn.
En un segon intent, el 2007, ja vam poder fer cim. El temps, com es pot observar, va ser molt millor.

Dos de nou amb folre.

Dos de nou amb folre.
Ser de Ca la Gallineta i pertànyer a la Colla Vella dels Xiquets de Valls ja és en sí mateix un motiu d'orgull, però haver format part d'aquest castell és assolir el cim. Foto: Colla Vella.

Gangues

Gangues
Si la foto del falcó cama-roig es veu malament al llibre, aquesta de dues gangues a Alfés es veu encara pitjor, avui li puc fer una mica de justícia. Foto feta en completa llibertat, amb el Dyane6 com a aguait.

Niu de Perdiuera

Niu de Perdiuera
Aquest niu, al Camp de Tarragona, és el més famós de perdiuera de Catalunya, les fotos que en va fer l'Oriol Alamany s'han publicat a moltíssims llibres. Nosaltres també en vam fer algunes des del mateix aguait, encara que la qualitat no és la mateixa, és clar.

l"AMPA al Delta de l"Ebre.

l"AMPA al Delta de l"Ebre.
A l'escola Puigcerver, de Reus, durant un temps vam formar part de l'AMPA, entre les activitats que vam fer hi va haver aquesta excursió al delta de l'Ebre.

Curset d"ornitologia a Montblanc.

Curset d"ornitologia a Montblanc.
Hem fet diversos cursets d'ornitologia, però sens dubte el que ha comptat amb alumnes de més nivell -més que jo- ha estat el que vaig fer a Montblanc, amb el CHNCB.

Colónies al Montsant.

Colónies al Montsant.
Vam fer amb l'escola Enxaneta unes colónies al Montsant que van ser tot un èxit.

Curs submarinisme.

Curs submarinisme.
Amb els companys d'Aqualatasub, vam fer el corresponent curs per a l'obtenció de l'OWD. Foto: Aqualatasub.

Grup del cens de cabra als Ports.

Grup del cens de cabra als Ports.
El cens de cabra salvatge als Ports del País Valencià, el 1988, va ser un dels meus primers treballs com a naturalista, aquest és el grup de gent que el va fer, tots de la terra excepte el J. Solé, el J. Mateos i jo mateix.

Sopar del Bou de Reus.

Sopar del Bou de Reus.
Els portadors del Bou de Reus en un sopar on, per sort, no calia agafar el cotxe per tornar a casa.

Carros de foc.

Carros de foc.
Amb bones companyies, vam fer els Carros de foc en obert el 2003, el 2010 hi tornem en Sky Runner.