dimarts, 23 d’octubre de 2012

Carta de Ramón Chao.


Mireu quina carta ha escrit Ramón Chao, pare de Manu Chao, i l'ha publicat. 
Sí senyor, més ben dit; sí, Senyor, moltes gràcies!


Me gustan los catalanes porque a lo largo de su historia acogieron e integraron a:
íberos, fenicios, cartagineses, griegos, romanos, judíos, árabes
y toda clase de charnegos y sudacas,
sin conocer los problemas que afectan ahora a Francia;
es un ejemplo.

Me gustan los catalanes porque ya el 7 de abril de 1249 el rey Jaime I,
nombró a cuatro prohombres de Barcelona (los Paers)
para dirimir los conflictos de la ciudad sin violencias ni reyertas.

Esos hombres sabios, que pasaron a cien en 1265 (el Consell de Cent),
iniciaron el sistema del gobierno municipal de Barcelona.
Gracias a ellos reinó allí la concordia,
y antes de empuñar las armas refirieron siempre emplear la razón.

Me gustan los catalanes porque en toda su historia no han ganado ni una sola guerra,
y encima les da por conmemorar como fiesta nacional
una de las batallas que perdieron en 1714
a manos de las tropas de Felipe V de Borbón.

Catalunya había dejado de ser una nación soberana.
Desde entonces, cada 11 de septiembre muchos catalanes y catalanas,
como hay que decir ahora, se manifiestan para reclamar sus libertades.

Me gustan las catalanas porque una de ellas, joven y bien plantada por cierto,
no vaciló en pegarse a mi espalda durante 4 días en el asiento trasero de una Vespa,
cuando recorrí la península en pos de Prisciliano.

Me gustan los catalanes porque tienen de emblema un burro tenaz, trabajador y reflexivo,
muy alejado del toro ibérico cuyas bravas y ciegas embestidas lo abocan a la muerte.

Estos animales son de una raza registrada, protegida, y prolíferos sementales.
Al igual que el cava, se exportan a numerosos países para mejorar la especie autóctona,
como a Estados Unidos, donde crearon el Kentucky-catalan donkey.
Y allí no piensan, ni mucho menos, en boicotearlos.

Cierto es que en el carácter catalán confluyen las virtudes del asno.
Pero los rasgos diferenciales no se limitan a los de este cuadrúpedo.
La población catalana se define por una doble característica: el seny y la rauxa.

El seny implica sabiduría, juicio mesurado y sentido común..
Tenía seny aquel catalán que iba en un compartimiento de un tren al lado de la ventanilla.
Tiritaban de frío y los otros pasajeros le pidieron que la subiera: "Es igual", contestó a varias solicitudes,
hasta que un mesetero se levantó furioso y alzó la ventanilla... cuyo cristal estaba roto!!!
"Es igual", volvió a repetir el buen hombre con toda su santa cachaza.

Al seny le responde la rauxa, asimilable a la ocurrencia caprichosa,
la boutade (frase ingeniosa y absurda).
Cuando de joven el surrealista Dalí iba en el metro
y veía a un cura con sotana, le decía: "Siéntese, señora".

La alianza de estas dos facetas en un solo individuo forma el carácter catalán,
que se comunica, se comparte y se aprecia.

El otro día al regresar a París en avión desde Barcelona quise ayudarle a un pasajero,
dada la exigüidad del espacio, a ponerse el abrigo:
"No, por favor, no se moleste, que bastante trabajo me cuesta a mí sólo".

Me gusta Catalunya porque allí, según Arcadi Espada,
Don Quijote recobró la razón, sin duda contagiado por el seny.
Me hubiera dado mucha pena que el ingenioso caballero muriera loco.

Me gusta Catalunya en fin y sobre todo porque uno de mis hijos
eligió su capital para vivir en ella por ser una ciudad abierta, tolerante y discreta.

Firmado:
Ramón Chao
Músico, escritor y periodista,
Caballero de las Artes y las letras por el Gobierno Francés.
Y padre del cantante Manu Chao.

Publica un comentari a l'entrada

Potser també us interessa.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...

La Mussara.

La Mussara.
El 2007 va nevar poquíssim, potser l'ùnic dia va ser aquest, aquí la Mussara des del cel.

El Prat.

El Prat.
El poble de Pratdip a la nit, amb la muntanya de Cabrafiga darrere.

Baguerge.

Baguerge.
A la Val d'Aran tots els pobles són bonics, en aquest, per exemple, amb una curta excursió amb raquetes de neu, gaudim d'una vista de postal, amb l'Aneto al fons.

Santa Margalida.

Santa Margalida.
Aquest és l'objectiu de l'excursió amb raquetes, una petita ermita rodejada de neu.

Pilar al Cavall Bernat.

Pilar al Cavall Bernat.
Al Cavall Bernat de Montserrat, membres de la Colla Vella vam clavar un pilar espectacular. La foto és del Francesc Cucurull, és clar.

Aguait als Aiguamolls del Pla.

Aguait als Aiguamolls del Pla.
Els ja ex-merdamolls són la nostra petjada més visible sobre el paisatge, sens dubte.

Bosc del Vilalta, a Farena.

Bosc del Vilalta, a Farena.
A Farena, les nostres gestions van fer que la FTP adquirís el Bosc del Vilalta.

Plafó a la Sallida.

Plafó a la Sallida.
El Manel Concernau va fer els plafons explicatius de la Sallida, a Montblanc.

Huayna-Potosí.

Huayna-Potosí.
Amb uns companys de Girona, el Quim Tell entre ells, vam fer cim al Huayna-Potosí, de 6.088m. als Andes de Bolívia, el 1992.

Cim del Mont-blanc.

Cim del Mont-blanc.
Amb el Romuald Fonts, vam fer el Mont-blanc el 1992, com es pot veure, el dia era magnífic.

Segon intent al Matterhorn.

Segon intent al Matterhorn.
En un segon intent, el 2007, ja vam poder fer cim. El temps, com es pot observar, va ser molt millor.

Dos de nou amb folre.

Dos de nou amb folre.
Ser de Ca la Gallineta i pertànyer a la Colla Vella dels Xiquets de Valls ja és en sí mateix un motiu d'orgull, però haver format part d'aquest castell és assolir el cim. Foto: Colla Vella.

Gangues

Gangues
Si la foto del falcó cama-roig es veu malament al llibre, aquesta de dues gangues a Alfés es veu encara pitjor, avui li puc fer una mica de justícia. Foto feta en completa llibertat, amb el Dyane6 com a aguait.

Niu de Perdiuera

Niu de Perdiuera
Aquest niu, al Camp de Tarragona, és el més famós de perdiuera de Catalunya, les fotos que en va fer l'Oriol Alamany s'han publicat a moltíssims llibres. Nosaltres també en vam fer algunes des del mateix aguait, encara que la qualitat no és la mateixa, és clar.

l"AMPA al Delta de l"Ebre.

l"AMPA al Delta de l"Ebre.
A l'escola Puigcerver, de Reus, durant un temps vam formar part de l'AMPA, entre les activitats que vam fer hi va haver aquesta excursió al delta de l'Ebre.

Curset d"ornitologia a Montblanc.

Curset d"ornitologia a Montblanc.
Hem fet diversos cursets d'ornitologia, però sens dubte el que ha comptat amb alumnes de més nivell -més que jo- ha estat el que vaig fer a Montblanc, amb el CHNCB.

Colónies al Montsant.

Colónies al Montsant.
Vam fer amb l'escola Enxaneta unes colónies al Montsant que van ser tot un èxit.

Curs submarinisme.

Curs submarinisme.
Amb els companys d'Aqualatasub, vam fer el corresponent curs per a l'obtenció de l'OWD. Foto: Aqualatasub.

Grup del cens de cabra als Ports.

Grup del cens de cabra als Ports.
El cens de cabra salvatge als Ports del País Valencià, el 1988, va ser un dels meus primers treballs com a naturalista, aquest és el grup de gent que el va fer, tots de la terra excepte el J. Solé, el J. Mateos i jo mateix.

Sopar del Bou de Reus.

Sopar del Bou de Reus.
Els portadors del Bou de Reus en un sopar on, per sort, no calia agafar el cotxe per tornar a casa.

Carros de foc.

Carros de foc.
Amb bones companyies, vam fer els Carros de foc en obert el 2003, el 2010 hi tornem en Sky Runner.