Finalment, un dels meus preferits, d'entre els fruits de la tardor, és el que a casa meva tota la vida n'hem dit palosantos, i, oficialment en català, Caqui, és el fruit de l'arbre Diospyros kaki.
A mi m'agrada molt el nom que he après de casa, malgrat que potser és un barbarisme -o dialectal, no ho sé- ja que reflecteix el caràcter màgic d'aquest arbre, el qual presenta a l'hivern un aspecte increïble, sense cap fulla, aparentment mort, però ple d'aquests fruits dolços, sucosos i boníssims.
2 comentaris:
A casa quan era petita, "palusantus" i ara també, per mi ho seguixen sent. Al cap i a la fi, és un barbarisme que anomenem pocs dies a l'any, no trobes?
El palosantu de ma iaia deix anar els fruits molt abans que la fulla. És un fruit una mica més petit, una mica més rodó, i segons els experts (a mi no m'agraden) més bo. És una varietat diferent o pot ser és un caqui??
Publica un comentari a l'entrada