42.195 m. Marató.

Quaranta-dos Km, una distància mítica, s'han escrit llibres sobre aquest repte magnífic, un repte en aparença inabastable per a mi.

Però a mi m'agraden els reptes, i per a enguany m'havia plantejat aquest, superar una marató, si era possible, en menys de quatre hores.

Doncs ara tinc a casa una medalleta on a l'anvers hi diu MCD -Marató Costa Daurada- i al revers, finisher. Això vol dir, en català, que l'he acabada!

I en un temps que potser molts el considerarien de vergonya, però que per a mi és plenament satisfactori: tres hores i cinquanta-cinc minuts. Encara més si considerem el vent que feia, que va provocar que molta gent inscrita no hi acudís, que alguns abandonessin i que el millor temps, el que va guanyar, fos de dues hores trenta-quatre minuts.

No tinc fotos, i potser si les tingués tampoc les penjaria, així que us regalo la portada del llibre commemoratiu del vint-i-cinquè aniversari del concurs de fotografia de l'ANG, que és del consoci -de la SCFN- Francesc Balaguer. Una foto preciosa, sens dubte.