Tórtora turca.

Seguint amb les espècies d'ocells que tenim prop de casa, avui portem un ocell exòtic, invasor, que va arribar per si mateix, sense ajut humà, a principis dels anys vuitanta del segle passat.

De primer, era una raresa, però ara és molt freqüent a tots els pobles i ciutats de Catalunya. De vegades, forma estols espectaculars on hi ha menjar disponible, i el seu èxit es deu, en part, a que cria tot l'any, fins a tres cops, i que sempre viu als hàbitats urbans, on no té predadors i ni tan sols les persones poden caçar perquè és zona de seguretat, a més de ser espècie protegida.

Estem parlant, òbviament, de la Tórtora turca, Streptopelia decaocto, que ha desplaçat la nostra Tórtora comuna autòctona, la Streptopelia turtur, que cada dia és més escassa.

Ja fa anys que es demana un canvi en la legalitat, ja que, paradoxalment, la tórtora turca és una espècie protegida mentre que la tórtora comuna es pot caçar.

Una curiositat: el nom científic de la turca -decaocto, que en llatí vol dir divuit- és una onomatopeia del cant, com passa amb la comuna.