El cap de setmana, finalment, ha estat assolellat, un parell de dies esplèndids per a gaudir de la neu que encara abellia les muntanyes de la Catalunya meridional, amb Prades i el Caro com a punts més emblemàtics. La gent ha pogut portar els nens a fer ninots i batalles amb boles de neu. O cremar targetes de memòria a càmeres i iphones.
El diumenge, la mitja marató de Cambrils, amb el millor dels temps atmosfèrics per córrer a la vora del mar. Si es pot fer alguna crítica, cosa difícil perquè estava tot molt ben organitzat, diré que hagués preferit un recorregut més lineal, no donar dos tombs a un circuit. Però, és clar, potser això són manies pròpies.
En temps, vaig fer 1h49'39'' de temps real, a 5'12" el km, com quasi sempre, sembla que estic clavat en aquest resultat. No sé si és curiós o normal, però és.
.JPG)
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada