Emocions.

Fotografia de Jordi Borràs a NacióDigital.

És difícil de descriure el devessall d'emocions del concert d'ahir. Probablement, sols comparable amb la gran manifestació de l'onze de setembre.

Ara diran a madrit que totes aquelles persones hi van anar alliçonades, manipulades i adoctrinades pel Govern i Artur Mas qui, per cert, no hi era, tenia un bon motiu. Però tots sabem que és ben al contrari, els polítics es troben ara mateix sobrepassats per la voluntat pupular. Només uns pocs són tan miops, o ho volen ser, que no veuen la realitat: El poble català vol la independència.

Jo no hi vaig poder ser, ho vaig escoltar per la ràdio i ho vaig veure per TV3, i encara espero ara allò que deia l'amic Iu Forn, amb el seu habitual humor, que a mig concert tothom es posés a cridar:

-Visca el federalisme!

En fi, bromes a part, un altre dia emocionant, de llagrimeta a punt de caure o ja galtes avall. Ara, el proper, la cadena humana per la diada.

Esperem que la diada del 2014 ja sigui per a celebrar el nou estat d'Europa, jo crec que tots plegats ens ho mereixem.