Pujada a Miramar.

Avui era el día, una més, i encara hem aguantat fins a l'arengada.

Els de l'organització em comenten que algú demana variar el recorregut, fer-lo més llarg, més dur.

Pel que fa a mi, entenc que aquesta pujada és una de les curses de muntanya amb més tradició, un ambient fantàstic, i un èxit més que demostrat. Si algú vol més duresa, o més llargada, ja n'hi ha de curses més llargues i amb més desnivell, aquesta és la Pujada a Miramar, la de sempre, i entenc que s'ha de mantenir així.

Si de cas, potser es podria donar opció a fer-la d'anar i tornar, és a dir, una tercera via. Ara hi ha les modalitats de pujar corrent o caminant, doncs afegir la de pujar i baixar corrent. De fet, ja hi ha gent que ho fa pel seu compte, torna a Valls corrent o caminant.
Per cert, el dorsal és reciclat, en realitat és la 32a edició, fins aquí ha arribat la crisi!

Ah! No us perdeu els darrers vídeos de les òlibes, cada cop són més espectaculars i interessants. Al bloc de moixons.