La culminació va ser una mica decebedora, ja que el poble de Mingot no és un poble com el que nosaltres estem acostumats a veure i viure, amb un nucli històric que tingui plaça de l'ajuntament i de l'església i unes quantes cases que s'arreceren. Aquest no, aquest és un poble dispers, de masos o cases tipus xalet disseminades enmig d'un paisatge ramader i forestal amb molta vegetació -costa saber de quin color és la terra- i molta tranquil·litat.
A la foto de dalt, la part darrere de l'Ajuntament, amb el dipòsit de la brigada, a la del mig, la façana i a la de sota, l'entrada de l'església, també enmig de camps.
És un poble on sembla que hi ha força qualitat de vida, però que dona poques possibilitats de cercar alternatives que no siguin portar l'explotació familiar. Sembla lògic pensar que hi hagi molta emigració. De fet. l'únic habitant de Mingot amb qui vam parlar era el noi que s'estava a l'oficina d'informació turística de Vic en Bigorre.
Parlant amb un parent aquí, a Catalunya, posava en dubte la teoria de que el cognom vingui d'ací. Potser no, però el que és clar és que des de dos investigacions diferents s'ha arribat a que el primer Domingo del qual se'n té constància és el Josep Domingo de 1640 a Valls, i també és ben cert que era immigrant procedent de Mingot. Aleshores, podria ser que no fos aquest l'origen, però també és força versemblant que sigui així.
De tota manera, cal donar-li la importància que realment té, és a dir, realment poca, una anècdota, no?
.JPG)
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada