Recentment, estem utilitzant força un objectiu molt pràctic. Amb ell, pots anar fent fotos de tota mena sense haver d'estar canviant contínuament els objectius, amb la conseqüent incomoditat, lentitud i perill d'embrutar el sensor de pols que això comporta.
Però, és clar, la perfecció no existeix. Aquest sistema solament el podrem posar en pràctica quan no anem expressament a fer fotos, quan solament puguem portar una rèflex amb un sol objectiu, perquè la qualitat de la imatge, és clar, es ressenteix.
Estem parlant del súperzoom Tamron 18-270 mm. Que cobreix des d'un bon angular fins a un teleobjectiu que equivaldria a un 405 mm amb format complert.
Però el que diem, la mateixa fotografia, al mateix lloc, el mateix ocell, feta amb el tele fix de 400 mm Sigma -equivaldria a 600 mm en format complert- a dalt, i amb el zoom posat a 270 Tamron, a sota. Totes dues fetes a pols.
La diferència és evident, no?
.JPG)
Entrades
1 comentari:
No hi ha color. Estaria bé haver tirat també una tercera foto amb una compacta de gama alta amb supertele a veure que passa.
Publica un comentari a l'entrada