Fotografia: Jordi Badia.
Feia temps que no parava un castell, i fa dies vaig tenir la sort de tornar-hi.
A més a més, va ser molt especial, amb motiu d'una cerimònia familiar, bé, familiar, amical i de colla.
Un pilar de cinc dins l'església de Sant Joan va fer que poca gent pugués aguantar els sentiments i molts fins i tot vam acabar plorant d'emoció. La sonoritat de les gralles dins l'enorme nau gòtica és espectacular i colpidora.
Un día molt maco.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada