Adéu, Albert.

Ahir, amb vuitanta-tres anys, va morir l'Albert Manent.

És difícil de mantenir l'optimisme d'aquest blog davant d'una notícia així. Però ho hem de fer, i ho farem mantenint el record del seu amor pels ocells, que feia que cada any, fins aquest mateix, procurés que anés al seu Mas de Segimon de l'Aleixar per a mantenir en bon ús els nius artificials de moixons i de rapinyaires nocturns que ell comprava i jo col·locava.

Des de l'any 1992, en que va prologar el meu llibre d'ocells al Pallars Sobirà, no o havíem deixat de fer cap temporada.

En el seu record procuraré que segueixin, com cada any ho van fent, servint per a que hi criïn mallerengues i altres insectívors.

Segur que a ell li hauria agradat.