Per circumstàncies familiars, em vaig perdre la presentació d'Un riu que creix de nit, la novel·la de la Lena Paüls que vaig tenir l'honor de prologar.
Explica al seu blog que va anar molt bé i va ser un acte molt maco i entranyable, en el marc de la fira Muntanyum.
Vaja, no es pot ser a tot arreu alhora.
Felicitats, Lena, el llibre ha quedat molt bé i es llegeix d'una asseguda. I gràcies per cedir-me l'oportunitat de fer-ne el pròleg, cosa que va suposar que vaig ser un dels primers privilegiats a llegir-la.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada