Efectivament, aquest cop sí que ens ha tocat la grossa, amb la menjadora del mas. I és que fins ara només venien ocellets petitets; sits, fringíl·lids, mallerengues, tallarols, etc.
Però el gaig, el mateix Garrulus glandarius, en persona -o en moixó- encara no l'havíem pogut fotografiar mai. És un ocell molt esquerp.
Doncs aquest cap de setmana dos cops hem tingut un gaig, potser el mateix, a tres metres de la nostra càmera, un goig…o un gaig? En fi, un premi gros.
2 comentaris:
Amb aquest nom científic no sembla que hagi de ser un ocell gaire lluït... però realment fa molt de goig aquest gaig!
Aquest gaig fa molt de goig...És un ocell molt bonic! He tingut la sor de veure'n algun pel bosc!
Publica un comentari a l'entrada