Què hi ha més primaveral que un niu de moixons amb pollets que demanen menjar.
Aquest, que és a un oliver al Baix Camp, és de Griva, Turdus viscivorus, i s'ha salvat en part probablement perquè el pagès no ha esporgat l'arbre tant com els altres de la vora.
3 comentaris:
Normalment, un pagés de tota la vida,sempre, respecta els nius que es trova esporgan,i la part del arbre on és troba el niu es deixa"tal cual".
Per tu no deu ser res de massa nou, però pels urbanites com jo és força espectacular aquesta imatge!
Per cert, avui entre la immensa gentada de Barcelona he ensopegat amb el teu darrer llibre! Tinc una foto que ho acredita... m'ha sorprès.
Josep M.
Em consta, efectivament, que això és així en la majoria de casos.
XeXu
Sí, veure nius amb pollets no és rar, solament depèn de quina espècies estem parlant.
Ostres. Quin goig!
Me n'alegro. A més, crec que ha quedat força bé amb fotos molt bones que la gent ha cedit amablement.
Publica un comentari a l'entrada