La presentació del nostre darrer llibre al Pont va anar molt bé. Com sempre hi havia poca gent, però això ja és costum a totes les presentacions, si no és que l'autor és el que en diem mediàtic.
Doncs això, pocs però escollits, que és el millor que et pot passar. Hi havia nois i noies, a un d'ells, al Joan, li vaig haver de dir que espero poder ser a la presentació del seu llibre d'ací a uns quants anys, perquè en sap un niu, d'ocells.
I, és clar, una de les coses més positives va ser conèixer en persona a la Carme i a l'Emili, autors de moltes de les fotografíes que milloren el llibre i que només coneixíem per ordinador i altre aparells. I això malgrat que ell és company de feina, de l'altre extrem del País, és clar.
Un goig amanit amb moltes observacions d'ocells sobretot d'anada, perquè la tornada va ser de nit.
2 comentaris:
La veritat és que va estar un autèntic plaer conèixer-te en persona. Les companyes d'escola diuen que ets un gran savi i un pou de ciència. En Joan està que no cap en ell mateix per la xerrada i la referència que en fas en aquest bloc. Moltíssimes gràcies per la teva generositat, simpatia i do de paraula.
Emili i Carme
És totalment mutu, caldrà repetir-ho.
Publica un comentari a l'entrada