Afortunadament per a ells, els dragonets són uns animalons petits. I diem això perquè si fossin molt més grans, amb l'aspecte primitiu i ferotge que tenen, probablement la gent els odiaria i els atacaria fins a la seva desaparició, com es fa amb els escurçons, per exemple.
En realitat, els dragons, dels quals en tenim dues espècies: Dragó comú, Tarentola mauritanica, i dragó rosat, Hemidactylus turcicus, són uns animalons inofensius i molt beneficiosos, ja que eliminen gran quantitat d'insectes, sobretot voladors.
Molts els coneixen perquè estan a l'aguait a l'àrea d'influència dels fanals de carrer a les nits d'estiu, i és que aquestes llums atrauen gran quantitat d'arnes, que són el seu aliment preferit.
Si el trobeu un que us ha entrat a casa, només cal que el convideu amablement a tornar a sortir o, si us hi atreviu, l'agafeu i el traieu vosaltres mateixos a fora. No mosseguen i no tenen cap mena de substància irritant ni verinosa. Normalment es refien del seu aspecte i de la seva cripticitat per a lliurar-se dels enemics, no són gens agressius.
El més espectacular d'aquests rèptils és potser la seva capacitat d'aferrar-se a qualsevol superfície, paret o sostre, fins i tot de vidre o acer, i és que tenen unes laminetes als dits que es valen de les forces de Van der Waals per a mantenir-s'hi.
Curiós, una bèstia tan petitona i utilitza un sistema basat en una llei que la majoria dels humans ni tan sols sap que existeix per a riure's de la gravetat.
El més espectacular d'aquests rèptils és potser la seva capacitat d'aferrar-se a qualsevol superfície, paret o sostre, fins i tot de vidre o acer, i és que tenen unes laminetes als dits que es valen de les forces de Van der Waals per a mantenir-s'hi.
Curiós, una bèstia tan petitona i utilitza un sistema basat en una llei que la majoria dels humans ni tan sols sap que existeix per a riure's de la gravetat.
2 comentaris:
Van del Waals, té lògica, enllaços no covalents i que es trenquen fàcilment, i tan fàcilment que es trenquen, que aquestes bèsties corren que se les pelen tant del dret com del revés. No tenia ni idea d'on els venia l'adherència, molt interessant.
No se m'acudiria mai matar una bestiola d'aquestes, de vegades et foten un bon ensurt, però n'hi ha prou amb deixar-lo fora o fer-lo sortir. No n'he matat cap, i no puc dir el mateix dels insectes dels que s'alimenten, així que estem al mateix equip!
Doncs ja veus, XeXu, aprofito les vacances del Centpeus per a trepitjar-li una mica el terreny :-)
Publica un comentari a l'entrada