El David i el Xavier ja no hi són, ens els han pres, però el que no ens han pres és el seu record. Ahir tots vam venir, de prop o de lluny, per a retre'ls homenatge.
Ens va emocionar especialment el parlament dels germans, el germà del Xavier i la germana del David. No n'hauríem pas estat capaços.
Ara cal extremar les mesures per a que no torni a passar i, és clar, escatir responsabilitats. No s'hi val a treure's les puces del damunt, hi hem de ser a les verdes i a les madures, i cadascú ha d'assumir la seva part de responsabilitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada