diumenge, 5 d’abril de 2020

Confinats!

Mentre nosaltres estem confinats, allà a fora hi ha una primavera, els ocells crien, ponen ous els griupaus, floreixen les orquídies, com aquest curraià.
Aquest cap de setmana de guàrdia, treballant per la muntanya, hem viscut unes experiències que mai hauríem pensat de viure, i menys a Catalunya.
Voltant molts i molts quilòmetres per la natura sense trobar absolutament ningú. Sols animals, fins i tot alguns que habitualment solament veiem a la nit. Ara de dia sense cap problema.
Ens hem  sentit privilegiats; poca gent al Món pot fer el que hem fet aquest cap de setmana. 
Però tot plegat porta a la reflexió:
Què hem fet malament? 
O, més ben dit, 
Hem fet alguna cosa bé?
Ens creiem superiors, intel·ligents. No, no ho som.
De debò és possible el "creixement sostenible"?
És absurd! 
La natura no és infinita, el creixement ha de tenir un límit, per força!
Quantes coses a la natura creixen sense fi?
I una altra:
Ara sabem què és realment essencial, fins i tot els governs ho han dit; hi ha serveis essencials.
Els sanitaris, els que produeixen aliments, els que ens els venen, els que construeixen i reparen habitatges, els que vetllen per la nostra seguretat. Aquests són essencials.
Aleshores, per què els més ben pagats, fins i tot a nivells pornogràfics, són tots aquells que són absolutament prescindibles?
¿És lògic que una persona que dona cops de peu a una pilota cobri milions al mes, i les que ens estan descobrint la vacuna contra aquest bitxo poc més de mil?
Gent que fa sexe sota els llençols amb una càmera que ho grava tot cobra centenars de cops més que els que tenen cura de la nostra salut.
Això no pot ser!
Es parla molt de tornar ben aviat a la "normalitat".
Però és que no ens n'adonem que aquesta "normalitat" és la que ens ha portat on som?
No ha de tornar, aquesta normalitat, n'hi ha d'haver una altra.
Més humana, més humil, més lògica, més respectuosa amb la Natura.
A veure si tot plegat serveix per a que canviï alguna cosa cap a millor.
Pensem-hi, pensem-hi molt, però, i sobretot, quan acabi això, ACTUEM!

Cap comentari:

Potser també us interessa.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...

La Mussara.

La Mussara.
El 2007 va nevar poquíssim, potser l'ùnic dia va ser aquest, aquí la Mussara des del cel.

El Prat.

El Prat.
El poble de Pratdip a la nit, amb la muntanya de Cabrafiga darrere.

Baguerge.

Baguerge.
A la Val d'Aran tots els pobles són bonics, en aquest, per exemple, amb una curta excursió amb raquetes de neu, gaudim d'una vista de postal, amb l'Aneto al fons.

Santa Margalida.

Santa Margalida.
Aquest és l'objectiu de l'excursió amb raquetes, una petita ermita rodejada de neu.

Pilar al Cavall Bernat.

Pilar al Cavall Bernat.
Al Cavall Bernat de Montserrat, membres de la Colla Vella vam clavar un pilar espectacular. La foto és del Francesc Cucurull, és clar.

Aguait als Aiguamolls del Pla.

Aguait als Aiguamolls del Pla.
Els ja ex-merdamolls són la nostra petjada més visible sobre el paisatge, sens dubte.

Bosc del Vilalta, a Farena.

Bosc del Vilalta, a Farena.
A Farena, les nostres gestions van fer que la FTP adquirís el Bosc del Vilalta.

Plafó a la Sallida.

Plafó a la Sallida.
El Manel Concernau va fer els plafons explicatius de la Sallida, a Montblanc.

Huayna-Potosí.

Huayna-Potosí.
Amb uns companys de Girona, el Quim Tell entre ells, vam fer cim al Huayna-Potosí, de 6.088m. als Andes de Bolívia, el 1992.

Cim del Mont-blanc.

Cim del Mont-blanc.
Amb el Romuald Fonts, vam fer el Mont-blanc el 1992, com es pot veure, el dia era magnífic.

Segon intent al Matterhorn.

Segon intent al Matterhorn.
En un segon intent, el 2007, ja vam poder fer cim. El temps, com es pot observar, va ser molt millor.

Dos de nou amb folre.

Dos de nou amb folre.
Ser de Ca la Gallineta i pertànyer a la Colla Vella dels Xiquets de Valls ja és en sí mateix un motiu d'orgull, però haver format part d'aquest castell és assolir el cim. Foto: Colla Vella.

Gangues

Gangues
Si la foto del falcó cama-roig es veu malament al llibre, aquesta de dues gangues a Alfés es veu encara pitjor, avui li puc fer una mica de justícia. Foto feta en completa llibertat, amb el Dyane6 com a aguait.

Niu de Perdiuera

Niu de Perdiuera
Aquest niu, al Camp de Tarragona, és el més famós de perdiuera de Catalunya, les fotos que en va fer l'Oriol Alamany s'han publicat a moltíssims llibres. Nosaltres també en vam fer algunes des del mateix aguait, encara que la qualitat no és la mateixa, és clar.

l"AMPA al Delta de l"Ebre.

l"AMPA al Delta de l"Ebre.
A l'escola Puigcerver, de Reus, durant un temps vam formar part de l'AMPA, entre les activitats que vam fer hi va haver aquesta excursió al delta de l'Ebre.

Curset d"ornitologia a Montblanc.

Curset d"ornitologia a Montblanc.
Hem fet diversos cursets d'ornitologia, però sens dubte el que ha comptat amb alumnes de més nivell -més que jo- ha estat el que vaig fer a Montblanc, amb el CHNCB.

Colónies al Montsant.

Colónies al Montsant.
Vam fer amb l'escola Enxaneta unes colónies al Montsant que van ser tot un èxit.

Curs submarinisme.

Curs submarinisme.
Amb els companys d'Aqualatasub, vam fer el corresponent curs per a l'obtenció de l'OWD. Foto: Aqualatasub.

Grup del cens de cabra als Ports.

Grup del cens de cabra als Ports.
El cens de cabra salvatge als Ports del País Valencià, el 1988, va ser un dels meus primers treballs com a naturalista, aquest és el grup de gent que el va fer, tots de la terra excepte el J. Solé, el J. Mateos i jo mateix.

Sopar del Bou de Reus.

Sopar del Bou de Reus.
Els portadors del Bou de Reus en un sopar on, per sort, no calia agafar el cotxe per tornar a casa.

Carros de foc.

Carros de foc.
Amb bones companyies, vam fer els Carros de foc en obert el 2003, el 2010 hi tornem en Sky Runner.