Mentre nosaltres estem confinats, allà a fora hi ha una primavera, els ocells crien, ponen ous els griupaus, floreixen les orquídies, com aquest curraià.
Aquest cap de setmana de guàrdia, treballant per la muntanya, hem viscut unes experiències que mai hauríem pensat de viure, i menys a Catalunya.
Voltant molts i molts quilòmetres per la natura sense trobar absolutament ningú. Sols animals, fins i tot alguns que habitualment solament veiem a la nit. Ara de dia sense cap problema.
Ens hem sentit privilegiats; poca gent al Món pot fer el que hem fet aquest cap de setmana.
Però tot plegat porta a la reflexió:
Què hem fet malament?
O, més ben dit,
Hem fet alguna cosa bé?
Ens creiem superiors, intel·ligents. No, no ho som.
De debò és possible el "creixement sostenible"?
És absurd!
La natura no és infinita, el creixement ha de tenir un límit, per força!
Quantes coses a la natura creixen sense fi?
I una altra:
Ara sabem què és realment essencial, fins i tot els governs ho han dit; hi ha serveis essencials.
Els sanitaris, els que produeixen aliments, els que ens els venen, els que construeixen i reparen habitatges, els que vetllen per la nostra seguretat. Aquests són essencials.
Aleshores, per què els més ben pagats, fins i tot a nivells pornogràfics, són tots aquells que són absolutament prescindibles?
¿És lògic que una persona que dona cops de peu a una pilota cobri milions al mes, i les que ens estan descobrint la vacuna contra aquest bitxo poc més de mil?
Gent que fa sexe sota els llençols amb una càmera que ho grava tot cobra centenars de cops més que els que tenen cura de la nostra salut.
Això no pot ser!
Es parla molt de tornar ben aviat a la "normalitat".
Però és que no ens n'adonem que aquesta "normalitat" és la que ens ha portat on som?
No ha de tornar, aquesta normalitat, n'hi ha d'haver una altra.
Més humana, més humil, més lògica, més respectuosa amb la Natura.
A veure si tot plegat serveix per a que canviï alguna cosa cap a millor.
Pensem-hi, pensem-hi molt, però, i sobretot, quan acabi això, ACTUEM!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada