Al Vent!

Altre cop el vent. Després de la minitempesta d'ahir, altre cop vent. Hem anat a visitar un niu de perdiuera on m'ha semblat que hi havia un pollet, tot i que no estic del tot segur, ja que les tèrmiques no m'ho deixaven veure massa bé, i és que feia sol.

El cap de setmana es presenta mogut però sols pel que fa a política, Hi ha assemblea diumenge a Manresa. Encara no sé si podrem fer alguna cosa a la Natura, ja ho veurem. De tota manera, si no plou podrem gaudir del viatge amb la moto.

De moment, el que és clar és que ja he acabat el llibre que llegia; La llengua perduda de les grues, de David Leavitt. Un llibre excel·lentment escrit, creix el seu interès i qualitat a mida que vas avançant, el tema és molt revolucionari, si pensem que és de 1988, encara que a dia d'avui ja no té res de polèmic. De tota manera, el que és clar és que no em sento identificat amb cap dels seus personatges, ni tan sols amb l'únic home que el propi autor defineix com a molt hetero, més que res perquè el descriu com a molt atractiu, també...ehemm!

Bé, em sembla doncs que ha arribat l'hora de fer front a una assignatura pendent que tenia des de fa força temps. I és que ja fa molt que per casa corre Els pilars de la terra, de Ken Follett, i tothom diu que és tan i tan bo, inclosa la Coia, que és qui el va comprar. Així és que m'hi posaré, intentaré assolir la fita de llegir les seves quasi mil cinc-centes pàgines abans de Nadal.

La imatge d'avui serà un bosc vist des de l'aire, que és un dels llocs més fascinants des d'on es pot mirar i, en canvi, des d'on el veiem pocs cops.