Ostres, avui ha plogut, i ha plogut amb ganes!
Fins i tot he hagut d'agafar el cotxe, ja que la pluja era prou seriosa per a dificultar molt anar amb moto.
Ja va bé, a veure si s'acaba aquesta psicosi de la sequera, sembla que quan a Barcelona els sembla que d'ací a poc hi haurà poca aigua -de moment no hi ha restriccions, que jo sàpiga- tots hem de córrer a donar-los-la.
Aquest centralisme exagerat ja comença a passar de mida; Les notícies no parlen de res més, com si el Món s'hagués d'ensorrar. Recordo que quan encara vivia a Valls, a Reus van passar uns quants anys que tenien veritables restriccions, amb quatre hores -crec- d'aigua al dia. I ningú no va dir res, a Barcelona.
I en canvi, ara, tots a exclamar-se i a demanar solidaritat. Ja ho diu el meu cunyat: Quan veus les notícies, de seguida t'agafen ganes d'anar a la nevera i beure molta aigua...exagerats!
De fet, ells ho són molt, de solidaris. Ens ho dónen tot: Totes les nuclears, totes les indústries químiques, totes les centrals eòliques. I, és més, no ens despleguen els Mossos -així no ens denunciaran tant- i ens treuen l'aigua que ens sobra, no fos cas que ens ofeguéssim.
Realment, mai no els estarem prou agraïts.
Potser si no hi hagués tants camps de golf i entre tots plegats n'estalviéssim una mica més no caldria arribar als extrems que s'està arribant.
Bé, avui com que no he pogut sortir al camp, ja que hem estat tot el dia de reunions, posaré com a imatge del dia uns núvols amenaçadors de pluja, a veure si s'anima a ploure encara més.






Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada