Mosteles.

Quins dies més variats! Fins i tot ha plogut.

El cap de setmana ha estat ple d'activitats diverses totes elles interessants, algunes que feia anys que no fèiem, com ara volar sense motor, penjar nius artificials, dinars de família extensa i dinars amb amics.

Al Mas de Segimon, amb l'Albert Manent, vam posar dos nius per a rapinyaires nocturns, una mica tard, però potser encara hi haurà algun mussol o òliba que els aprofitarà.

La setmana naturalística ha començat amb cinc cigonyes a Montbrió, posades en un camp sota la pluja, i avui, la sorpresa; Tres precioses mosteles que ens han portat a l'oficina. Visita al veterinari i aquest ens diu que es poden alliberar, de fet, no estan pas imprimtades, mosseguen força i costa d'agafar-les si les deixes a terra.

Així ho he fet, prop d'on les van trobar, espero que tinguin una llarga vida, inversament proporcional a la seva diminuta mida -uns 18 cm de llargada-

Evidentment, la foto d'avui ha de ser una d'elles, la més desvergonyida.