Dia urbà i autopistero...

Avui ha estat, a la pràctica, un dia totalment urbà i movent-nos, amb més companys, per autopistes, polígons i altres meravelles.

De tota manera, la Natura ha estat sempre present a nivell teòric, sobretot en les converses.

Algunes notícies agradables, com que una persona més es mira aquest bloc, això em suggereix una nova línia de missatges, els missatges dedicats a amics.

M'adono que una de les poques coses que sí que estic aconseguint a la vida -o crec que estic aconseguint- és una inigualable i inesgotable relació d'amics i coneguts de categoria elevadíssima, així que crec que iniciaré una mena de catàleg per a no oblidar-ne cap.

La foto serà d'amics, amics i més amics. El primer de tots, i gairebé segur que el més gran, encara que darrerament ens veiem poc, el Manel Concernau.

Aquí, en la nostra primera visita al delta de l'Ebre, ara fa gairebé trenta anys, quan encara ningú sospitava que algun dia seria Parc Natural. Una excursió memorable, com totes les que hem fet junts.

El Manel és un gran il·lustrador, dibuixant, naturalista, geòleg afeccionat, barranquista, ciclista, pare i, sobretot un grandíssim amic, amb el qual vaig topar quan només tenia sis anys, i ja mai més hem deixat de ser-ho.

Junts vam fer el nostre primer llibre, ell les il·lustracions i jo el text. Van començar a recòrrer el País a la recerca d'ocells, amb molt més bon humor que coneixement.

Algunes de les anècdotes viscudes, encara em fan riure avui...potser és perquè érem un parell d'adolescents. La constant companyia del Manel de ben segur que ha marcat el meu caràcter i la meva vida.

En fi, des d'aquí una abraçada al Manel, i també a la seva família, la Rosa , el Gervàs i el Josep -perdó, m'havia equivocat!