S'acumula la feina.

Ufff! Se m'ha acumulat la feina.

I és que se m'ha acudit de canviar l'equip, he comprat una torre nova, amb brpcentes gigues de Ram, memòria i nosequé...però que no puc conectar a internet, de moment. Espero resoldre-ho aviat.

Mentrestant, el cap de setmana ha estat molt intens, i la setmana ho està sent, també.

Vaig arribar tard al curs de Photoshop, però hi vaig aprendre molt, com sempre.

Al dia següent, la pujada a Miramar, un any més. Com a conseqüència de l'esquinç d'enguany, que m'ha comportat una manca evident d'entrenament, vaig fer el pitjor temps de tots els cops que hi he perticipat, més d'una hora i vint-i-quatre minuts! Podeu veure els resultats, fotos i altres curiositats a:

http://www.muntanya.aaeet.com/

Com he dit, el temps és molt llunyà del meu rècord personal, que és d'una hora deu minuts. Però, malgrat tot, estic molt content per tres motius principals:

1. Vaig acabar, encara que tard, però vaig acabar.

2. Vaig "fitxar" un company que va deixar el nom dels Agents Rurals ben alt, ja que va baixar molt de l'hora, és l'Adam Picón.

3. L'ambient de germanor i la participació no ha decaigut, ben al contrari, cada any hi ha més i més gent i amb més i més bon rotllo.

Ah! I l'arengada no s'ha perdut!

En un altre tema, ja he acabat "Els pilars de la terra", el best seller de Ken Follet, comentari:

Magnífic, excel·lent, un dels millors llibres que he llegit mai.Ja sé que això sona a tòpic i que es diu de molts llibres, però en aquest cas és del tot justificat. És molt llarg -1500 pàgines- però no s'hi fa gents, és molt amè, ben escrit, emocionant, amb les paraules justes i necessàries...i amb algunes frases genials que et fan pensar. Un llibre, sens dubte, del tot recomanable.Com a privilegiat que sóc, he començat immediatament a llegir "Un Món sense fi", i dic privilegiat perquè hi ha molta gent que ha hagut d'esperar anys a poder llegir aquestes dues obres, ja que la primera ja té sis anys. Jo en canvi, com que me l'he llegit enguany, els puc llegir seguits.

La foto és de la pujada a Miramar, perquè d'orquídies ja en deveu estar farts, no?