Retorn a la xarxa.

Ufff! La cosa ha estat molt malament...pel que fa a la xarxa.
Hem canviat l'equip, perquè el que teniem ja semblava que anava a pedals -tenia més de tres anys- i, a més, el disc dur estava més que saturat, sobretot a causa de les fotos i del Photoshop, del Liggthroom i altres programes d'imatge.
Doncs, pel dia a dia de la feina, no he pogut aclarir fins avui la conexió del nou equip, avui, finalment, després de viatges a la botiga ono, a la de l'ordinador i trucades al servei tècnic...tenim altre cop internet!
Ja ho esperava, i és que tenia una notícia importantíssima, per bé que trista, que volia comentar.
Fa poc vaig començar la línia d'homenatjar amics que m'he anat trobant a la vida, persones que, d'una forma o altra, m'han marcat, m'han ensenyat o, simplement, han passat deixant, evidentment, algun rastre.
Doncs bé, abans d'ahir va morir una d'aquestes persones.
Era l'Andreu Barberà i Camafort, una GRAN PERSONA, una persona culta, honesta, activa, bona persona sobretot i de la qual sempre n'aprenies alguna cosa.
A mi, com suposo que a molta gent, em queia molt bé, tant, que amb la Coia el vam triar per tal que ens casés. Ara fa catorze, anys, en qualitat de Jutge de Pau d'Alcover, l'Andreu, en un acte molt simpàtic a l'Ajuntament, ens va llegir un poema i ens va desitjar de tot cor molta sort.
Des d'aquí li faig un sincer homenatge i li dic, si és que en algun lloc ho pot veure -al Cel hi deu haver conexió wifi de banda ampla, com a mínim- que ho va encertar, els seus desitjos s'han fet realitat, i li ho agraeixo.
Em sembla que, si puc aguantar les llàgrimes, rellegiré les seves memòries, memòries d'un Alcoverenc il·lustre, sens dubte.
Ostres! Jo també sóc ben ruc, mira que escriure recordant l'Andreu mentre escolto un disc de Madredeus...

Avui inclourem una altra orquídia, és una Cephalanthera rubra, utilitzada com a posador de cacera per una petita aranya negra.