Avui estic una mica trist i decebut, acabo de descobrir que el Món de l’escalada ja no és el que era, vosaltres mateixos podeu jutjar veient el bloc que he enllaçat al final.
Fa molts i molts anys que sóc muntanyenc, escalador de pixarrí i afeccionadillo a l’alpinisme, i sempre havia pensat que era un orgull pertànyer a aquest col·lectiu. Avui, per primer cop, em sento avergonyit de la possibilitat de ser identificat com un dels autors de les coses que es poden llegir al bloc de l’enllaç.
Parlen de tirar pedres al niu, d’organitzar raves...sense comentaris.
No hi ha dret, el mal que fan aquesta mena de gent a la Natura sols és comparable a la forma com embruten el nom de l’escalada i el muntanyisme.
Per a posar-nos optimistes altre cop, com pertoca a aquest bloc, explicaré una excel·lent observació d’una parella de falcons mostatxuts que he fet aquest cap de setmana des del Mas de Riudoms, els dos exemplars, preciosos i més que àgils, caçaven en diversos esbarts d’orenetes i falciots al capvespre...un goig!
Fa molts i molts anys que sóc muntanyenc, escalador de pixarrí i afeccionadillo a l’alpinisme, i sempre havia pensat que era un orgull pertànyer a aquest col·lectiu. Avui, per primer cop, em sento avergonyit de la possibilitat de ser identificat com un dels autors de les coses que es poden llegir al bloc de l’enllaç.
Parlen de tirar pedres al niu, d’organitzar raves...sense comentaris.
No hi ha dret, el mal que fan aquesta mena de gent a la Natura sols és comparable a la forma com embruten el nom de l’escalada i el muntanyisme.
Per a posar-nos optimistes altre cop, com pertoca a aquest bloc, explicaré una excel·lent observació d’una parella de falcons mostatxuts que he fet aquest cap de setmana des del Mas de Riudoms, els dos exemplars, preciosos i més que àgils, caçaven en diversos esbarts d’orenetes i falciots al capvespre...un goig!
Una bona notícia més, si més no per a mi: Avui he tingut un honor i un privilegi, l'honor no m'esperava tenir-lo mai, es tracta de prologar un llibre. No sé si estar peliç -que ho estic- o preocupat perquè em faig vell...però vaja.
I el privilegi és haver-lo pogut llegir el primer -o dels primers- Serà un llibre molt bo, segur. I, a més, mèstalviaré de comprar-lo! Suposo.
El que no m'estalviaré és d'utilitzar-lo molt.
Un altre goig l’èxit del cens nocturn de crancs que, finalment, hem pogut fer –el primer intent va ser absolutament frustrat per una tempesta d’estiu de les de manual- L’èxit ha estat total, ja que han sortit a tots els llocs prospectats.
Aprofito, doncs, per a posar una foto d’un amic recent, per a seguir amb la línia de parlar d’amics. L’altra dia vaig parlar del més vell, ara parlo d’un dels més nous, és el Diego, a qui podeu veure tot fent la seva feina, la recerca de fauna. Una feina que fa amb passió i eficàcia...i el que és també molt important, sempre amb bon humor.
Un altre goig l’èxit del cens nocturn de crancs que, finalment, hem pogut fer –el primer intent va ser absolutament frustrat per una tempesta d’estiu de les de manual- L’èxit ha estat total, ja que han sortit a tots els llocs prospectats.
Aprofito, doncs, per a posar una foto d’un amic recent, per a seguir amb la línia de parlar d’amics. L’altra dia vaig parlar del més vell, ara parlo d’un dels més nous, és el Diego, a qui podeu veure tot fent la seva feina, la recerca de fauna. Una feina que fa amb passió i eficàcia...i el que és també molt important, sempre amb bon humor.
Algunes de les jornades reeixides que hem viscut darrerament es deuen a ell, una encaixada, Diego!
.JPG)
Entrades
1 comentari:
La foto que comentes és del sector Gruyere de Sant Llorenç de Munt. Crec que no és cap sector prohibit.
Per altre banda, felicitar-te pel blog. Es respira natura per totes bandes.
Salutacions, Jose
Publica un comentari a l'entrada