Doncs vaja! Nosaltres que haviem decidit ser discrets i no treure res de moment a la premsa. Fins i tot jo mateix, en el meu bloc, que se'l miren quatre gats -tot i que quatre gats de molta qualitat- no hi havia posat res. Fixeu-vos en la nota d'ahir, més críptica no pot ser!
Ara resulta que algú se n'ha anat, no ho ha pogut aguantar, i aquí ho tenim.
Cinc anys de feina, operatius especials, reunions, estratègies, canvis de rumb, matins perduts, nits d'insomni, gent treballant de paisà i uniformada, aguantant hores i hores de vigilància sota el sol, a més de trenta graus. I resulta que amb cinc minuts de feina, algú que s'ha assabentat de tot els darrer dia s'apunta una medalla com les del màgic Andreu -un respecte, per cert, que és del Camp-
Bé, ara ja ho sap tothom, hem pogut agafar com cal -in-fraganti- l'incendiari que feia un munt d'anys que ens portava de bòlit, Finalment, ha caigut, ara sols cal que la justícia mogui fitxa i puguem, ja d'un cop, fer vacances tranquils.
Si en voleu més informació:
Aquí us penjo, però, la portada. La portada que ens ha costat més suors de totes les portades que hem tingut, que, certament, han estat poques.
1 comentari:
Felicitats per la part que et toca. Déu n'hi do quins "companys" de fenya que a vegades toquen...
Publica un comentari a l'entrada