Xafogor i àligues.

Dia xafogós com pocs.

Aquests dies està fent calor, i molta xafogor. El cel és tapat, tapadíssim, però no plou. Caminar per la muntanya es fa realment pesat, encara que porta les seves compensacions, com sempre.

Per exemple, avui he pogut contemplar dues magnífiques àligues, una marcenca prop de Santa Marina, a Pratdip, posada en una roca. L'he vist mercès a la memòria fotogràfica que tenim tots, circulant amb el cotxe, m'he adonat que el perfil d'unes roques era diferent, m'aturo, miro amb els binocles...i premi!

Més tard, anant cap al Motarro, una magnífica daurada sobrevola la vall majestuosament...quin ocell! Quin vol! Quina enveja per a un pobre afeccionat al vol a vela!

En fi, cadascú ha nascut pel que ha nascut, i nosaltres ho hem fet per a arrossegar-nos humilment per terra i endinsar-nos ocasionalment a l'aigua o a l'aire. Ella ha nascut per a dominar l'aire.

Per cert, que els aerogeneradors de la central eòlica del Motarro són ben bé al seu territori...però no podrem comprovar si hi cauen, el camí és tancat amb una cadena.

La foto és de les boniques formacions rocalloses de la Serra de Santa Marina, un altre dels indrets que cal no perdre's a Pratdip, poble que, ja ho hem dit molts cops, és ple de lloc interessants i magnífics.