Presentació d'un altre llibre.

Encara no fa tres dies de la presentació del Brogit, que dimecres, dia 17, a les 7 de la tarda, es presenta a Barcelona, a la Pedrera, un altre llibre on hem participat, es tracta de

Protegits, de fet o de dret? Primera avaluació del sistema d'espais naturals protegits de Catalunya. Publicat per la Institució Catalana d'Història Natural.
La nostra participació ha estat en cobrir alguns dels espais EIN de la comarca del Camp de Tarragona. Però aquest treball ha estat una feina molt col·lectiva, amb la participació de molts experts en cada camp i a cada zona, estic segur que haurà quedat molt bé, intentaré d'anar-hi.
Per cert que la presentació del Brogit va ser la presentació del producte, no del llibre. Del llibre sols se'n va parlar una frase tot dient que existia.
I tornant a l'altre tema, això em recorda que la Fundació Territori i Paisatge com a tal ha desaparegut...sí, ha desaparegut i ara és, diguem-ne, la secció de medi ambient de l'Obra Social de Caixa Catalunya, amb un sol Patronat, etc.

L'efecte que tindrà això encara no el sap ningú, però, de moment, qualsevol tema s'endarrereix molt, especialment les noves adquisicions.
Bé, si ho voleu saber millor podeu entrar al seu web:
http://obrasocial.caixacatalunya.es/osocial/redirect.html?link=http://obrasocial.caixacatalunya.es/CDA/ObraSocial/Home/0,3423,1x2y,00.html
Canviant altre cop de tema, aquesta matinada hi ha hagut una tempesta que d'aigua no n'ha deixat molta, si més no aquí. Però el que sí que fa és confirmar la fi de l'estiu, ja que les temperatures han baixat molt.
Pel que fa a política, és important de dir que, finalment, els dos sectors renovadors d'ERC s'han unit, és a dir, Reagrupament i Esquerra Independentista, els de Carretero i els d'Uriel. Sols puc dir una cosa; Ja era hora!
Al meu entendre, ho havien d'haver fer abans. De tota manera, mai és tard, tornem a albirar una esperança de canvi a Esquerra, una esperança que ERC torni a ser Esquerra Republicana de Catalunya, i no l'Esquerra, un partit diferent amb una manera de fer més honesta, clara i decididament independentista.
De moment, hi ha una primera prova que serà la renovació de les Executives Regionals, a veure què passa...
Això em recorda que vaig publicar un altre Amb mà esquerra abans que el que vaig penjar ahir, el penjo ara, per si algú el vol llegir.

Preneu-la del Sud, que ja no vé d’ací!

Aquests dies se’n parla molt, i més que se’n parlarà, de l’aigua.
I és que ara s’ha tornat a posar de moda el tema del transvasament, o del minitransvasament, o del transport d’emergència de cabal...o de l’eufemisme que es vulgui utilitzar per a dir, ras i curt, que l’aigua, vingui d’on vingui, ha d’anar cap a Barcelona.
Es veu que no n’hi ha prou amb que les comarques del sud ens quedem totes les meravelles per a abastir als afortunats ciutadans de la Catalunya Vella: Totes les nuclears, les centrals eòliques i les línies de transport elèctric per a que no els falti mai electricitat, i a nosaltres ens destrossin el paisatge i matin les nostres àligues. Totes les petroquímiques contaminants per a que no els falti combustible per als seus cotxes mentre nosaltres ens empassem el fum, i ara, a més, tota l’aigua del riu Ebre per a que no els falti per als seus camps de golf, us de boca de la meitat de població del país, malbaratament diari a piscines i rec de jardinets, etc, etc. Mentre nosaltres veiem desaparèixer el Delta.
No m’agrada ser demagògic, però en aquest País ja n’estem fent un gra massa, del desequilibri territorial, potser ja hauriem de començar a posar el crit al cel. No pot ser que el Ral·li Catalunya ara ens el facin aquí perquè al nord produeix massa molèsties, que al nord hi hagi comarques amb cinc parcs naturals i que en tota la província de Girona, per exemple, no es produeixi prou electricitat ni per alimentar un poble petit, i, quan els volen instal·lar una sola línia de molt alta tensió tots haguem de queixar-nos perquè s’està a punt de fer el més gran desgavell ecològic de la història.
Al sud també existim, també hi viu gent, gent que treballa, parla en català i, el que és més important, paga els mateixos impostos que al nord.
L’aigua és cada dia més un problema greu, i ho serà més i més, el que hem de fer és no malbaratar-ne ni una gota, optimitzar-ne l’ús...i, sobretot, ordenar el creixement territorial de forma que la població s’estableixi on hi hagi recursos, no que els recursos els haguem de traslladar on s’estableix la població.
Per cert, ara que hi penso; Ja en quedarà, d’aigua, a l’Ebre, quan facin aquella mena de Las Vegas que volen fer a Los Monegros?
Perquè suposo, lògicament, que el Govern d’Aragó no l’anirà a recollir al Roine, no?

Avui no penjaré foto, en línia del que vaig dir ahir, avui penjaré l'estelada, ja que cada dia és bo per a reivindicar la independència del meu País.