Tornada a la feina.

Ostres! Sembla que no i ja fa tres dies que hem tornat a la feina. El cas és que, per diverses circumstàncies, encara no he sortit de l'oficina.

Mentre ja es poden veure els primers aligots vespers i se senten els abellerols fins i tot des de casa a Reus, jo he de restar tancat, entre reunions i gestions...què hi farem!

Espero que el cap de setmana, que treballo, suposi sortir a l'exterior quasi totes les hores, si no, em pot agafar alguna cosa.

El debat sobre anelles catalanes o no continua força interessant -encara que a molts se li fa veritablement pesat. Una reflexió que jo em faig és sobre el comentari que fan alguns, tot dient que posar anelles catalanes, en definitiva, haver impulsat les anelles catalanes és fer política. Mentre que posar les de sempre, és a dir, les de Madrid, és ser neutral, científic.

Anem per parts...com diria Jack l'esbudellador:

Si jo estic anellant a Valls, per exemple, i poso als ocells una anella on diu Catalunya, no estic expressant cap opinió, fins i tot en temps de Franco s'acceptava que Valls era Catalunya -bé, potser Cataluña, però sols és una lletra. No poso a l'anella; Estat Català, ni Catalunya independent, ni tan sols Països Catalans...sols Catalunya. Comunitat autònoma, regió, país o el que es vulgui, però l'ocell en qüestió tothom pot saber de quina zona geogràfica vé. Ningú discutiria que l'ocell vé de Catalunya, no?

En canvi, si li poso una anella on diu Madrid, no sols estic reflectint un tema polític: L'ocell no ha estat pas anellat a Madrid, ha estat anellat en un estat -una realitat solament política- la capital -una convenció sols política- del qual és Madrid.

És més, estic mentint; Valls, que jo sàpiga no és pas a Madrid, ni tan sols és a prop, és a uns 600 Km! Un recuperador que trobi l'ocell a Segovia, si no es molesta a fer el que cal per a saber la realitat, estarà enganyat pensant que ha estat anellat a molt pocs Km. d'on ell el veu.

En fi, el que s'ha dit en alguns missatges a aquest fòrum, la política, per sort o per desgràcia, hi és per a tots, per als que anellen amb anelles espanyoles i per als que ho fan amb catalanes, sols cal tenir clar a quin costat volem estar.

Podeu entrar al grup si us interessa: http://es.groups.yahoo.com/group/auscat/

Per cert, que avui és la diada...no sé si fer cap comentari, no m'han agradat mai les diades, ni dies internacionals. Per a mi, cada dia és la diada, i menys quan comnemorem una derrota!

Veient les ofrenes florals dels polítics se'm posen els pèls de punta; quanta hipocresia, fins i tot el PP ho fa!

L'altra dia el Vallenc va publicar un escrit meu, aquí l'adjunto, perquè d'alguna manera hi fa referència.

David i Goliath.

Aquests dies ens hem estat al bonic poble d’Arbolí, un llogarret idíl·lic entremig del Parc Natural del Montsant i de l’etern futur Parc Natural de les Muntanyes de Prades. A més, una afecció malaltissa als barrancs ens ha dut, amb uns amics, a l’encara més petit poble de Gurp –sí, Gurp, no Gurb, ho he escrit bé, cerqueu a Googleearth, per exemple.
Aquests dos pobles són David, petits indrets, on hi viu menys gent que a una escala de pisos de qualsevol ciutat. I, com que hi viu poca gent, aquesta gent, òbviament, estan més abandonats, podem dir, sense por a equivocar-nos, que estan deixats de la mà de tothom.
A dia d’avui, la moda és queixar-se del finançament autonòmic; Madrid ens escanya! Això és cert, evidentment, ningú ho nega.
Però no és menys cert que Barcelona també ens escanya, als de la Província de Tarragona –estic fart d’eufemismes, les províncies encara existeixen, amb tots els seus aspectes. Això ja va ser comentari del meu darrer escrit...i també és cert, dolorosament cert- que les grans ciutats escanyen els petits pobles.
A Arbolí vam intentar pagar un sopar amb la tarja...i no hi havia línia de telèfon. Sort que en un poble tots ens coneixem i em van fiar fins que baixés a un caixer d’algun poble proper.
No hi ha cobertura de mòbil, sols es veuen quatre canals de TV, Internet va a pedals...no és que aquests serveis siguin del tot imprescindibles, però són força útils, més encara quan ets lluny de la majoria de serveis presencials.
En canvi, ens hem hagut d’empassar les festes majors de Gràcia i Sans i les obres del Carrer Mallorca ens les sabem de memòria –Goliath ataca!
Potser ja n’hi ha prou, que els de la gran ciutat es mirin tan el melic...els sortirà gepa!
És ben evident, però, que hi ha valors a aquests indrets que a les grans ciutats s’han perdut del tot, i no em refereixo sols a la Natura, a l’entorn. Em refereixo, també, a valors socials i culturals, valors de País.
Un exemple per a reflexionar:
L’altre dia, sento la conversa entre uns nens visitants que venien d’una ciutat catalana. L’un li deia a l’altre:
-Mira, en este pueblo la gente habla siempre como nosotros cuando estamos en la escuela!
Moral de la història: Sort en tenim de la immersió lingüística i dels pobles, si no, el català hauria desaparegut fa anys del País.

La foto d'avui serà la darrera tarda que hem estat a Arbolí, els últims raigs de sol del vespre ofereixen uns colors excel·lents per als paisatges, i més ara, que ja comença a apuntar la tardor.