Acampada i Santa Marina.

Avui, dia d'hivern complert -fred, vent- encara que realment sigui tardor.

L'esplai s'ha endut dissabte la nostra filla, i moltes altres filles i fills, d'acampada a Argentera, això ens ha deixat inusualment sols i, per tant, ens hem organitzat el cap de setmana de forma totalment inhabitual.

La diferència va començar ahir anant al cinèma a veure una pel·licula per a adults, no vull dir per a adults en el sentit estadounidenc de la paraula, és clar. Simplement és per a distingir-la d'una de nens o joves. Concretament es tractava de Nits de tempesta, amb Richard Gere i Diane Lane. La crítica, molt resumida, és que no mata, precisament. Una pel·licula una mica gris, ensucrada, molt nordamericana (dels EE. UU. vull dir). Per a fer-nos una idea és com agafar L'home que parlava als cavalls a cau d'orella, i Els ponts de Madison County, posar-les en una coctelera, afegir-hi un pessic més de dramatisme i lacimogènia...i ja està.

Val a dir que, malgrat tot, i mercès a la participació de dos bons actors, encara fa que no et penedeixis d'haver pagat l'entrada de la sala. A més, amb el fred que fa, als cinèmes t'hi trobes força bé. Una curiositat; hem conincidit a la mateixa sessió amb un conegut polític, ex-conseller que, en paraules d'un actor català molt Cyranià, s'abraonà sobre ell, cosa que els va fer molt famosos a tots dos durant una bona temporada.

L'endemà, o sigui, avui, petita excursió pel Baix Camp amb la intenció de collir pinyes per a decorar el Nadal -pinyes, sí, sols pinyes-. El lloc triat ha estat Santa Marina, a Pratdip. Perquè el poble és molt maco, l'entorn impressionant, el menjar a la cuina del Carlos boníssim i, és clar, hi ha molts pins que fan pinyes.

Menjar a la cuina del Carlos era una ssignatura pendent des de feia temps, avui ens hem tret la ingògnita del damunt; s'hi menja bé, molt bé. I el tracte és bo, correcte, no empalagós.

Concretament, uns callos com feia temps que no menjava, picantons, i una brandada de bacalà deliciosa. Ah! I no has d'anar corrent a berenar quan surts, quedes realment tip, si vols. Una bona recomanació.

La foto no l'he feta avui, és clar, el menjar era bo, però no et feia volar, la vaig fer la tardor passada.

Arribant a casa, descobreixo un divertit i enigmàtic bloc en l'increïble Món de la blogosfera catalana:

http://cossetans.blogspot.com/

Curiós, no?