Avui hem estat practicant una activitat ancestral que els aborígens del Camp de Tarragona fan, si més no, des de fa un parell de milers d'anys, encara que jo no és que m'hi dediqui massa.
La imatge ho diu tot i us deu sonar a molts, encara que li falta la banda sonora i la sensació típica d'aquests dies, fred i vent. Al migdia, però, el vent s'ha aturat força, i ja s'estava molt millor.
La veritat és que, més tard, quan et menges una torrada al foc a terra, ruixada per damunt amb aquell esplèndid oli espès i verd penses que han pagat la pena els dies que hi has dedicat, a aquests arbres tan vells i macos.
Mentre treballàvem, els estornells ens rodejaven com en aquella pel·lícula de Hitchcock, mentre un xoriguer es dedicava al seu quefer de cada dia; intentar de caçar algun rosegador infeliç que se li posi a l'abast. En definitiva, un dia de vacances com un altre qualsevol, un dia de collita d'olives.
.JPG)
Entrades
3 comentaris:
Gràcies pel comentari i per enllaçar-me.. realment la neu estava deliciosa!! Però vaja.. que per molt que tombi amunt i avall, sempre tinc guardat un lloc d'honor per les nostres muntanyes ;-)
Salut!!
jo als teus pares els conec, de petit anava a les verbenes de Sant Joan a aquest mas, quins records !!!
salutacions
No són els meus pares, són els meus sogres. Com dic al post, jo no em dedico massa a pagès, i potser és perquè els meus pares no ho han estat, de pagesos. No ho porto a la sang, els meus sogres, sí.
Publica un comentari a l'entrada