Ahir vaig estar parlant amb l'amic i company Miquel Arilla, m'explica que ha fet un bloc. Me'l miro i confirmo el que m'ha comentat, que hi té molt poca cosa, fotos de truites i algun paisatge.
El Miquel és un gran pescador de truites, d'aquells que es fan les mosques ells mateixos i saben quina han d'utilitzar a cada riu, a cada llac i cada temporada. Un pescador dels que n'hi ha pocs, que no et volen enredar separant cada cop més les mans quan expliquen les seves darreres captures. Els seus relats de dies de pesca et deixen ben clar que a ell no li importa tant la mida del peix pescat ni la quantitat, a ell li importa la bona estona que es va passar en contacte amb la Natura a un d'aquells llocs del nostre país on encara pots sentir-te una peça més, un element més de l'ecosistema perfectament integrat.
El Miquel és un pallarès de pedra picada, un home que viu i s'estima la Natura, així és que l'animo, personalment ahir i des d'aquí avui, a que comparteixi amb els altres el seu gran coneixement i amor per la Natura i ens permeti de gaudir més amb les seves fotografies i escrits. Encara que sols sigui amb fotos, segueix actualitzant el bloc, Miquel.
Com que em va donar permís, enriquiré el meu, de bloc, amb una fotografia seva. Aquesta imatge la va fer el maig d'enguany, però, pel que estan dient a la ràdio, la podrem tornar a copsar a partir d'avui mateix. És una enfarinada de les que deixen record, però, al Pallars no són excepció, són norma cada any. No n'he posat una de truites perquè prefereixo que entreu en el seu bloc i podreu observar la bellesa d'aquests exemplars autòctons.
.JPG)
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada