
Avui s’aixeca el dia amb vent. Això és una cosa molt habitual, al Camp, ja hi som avesats. Però avui en fa molt, i toca fer olives…ja veurem com acaba.
De moment, aprofitarem per a comentar un parell de coses.
Ahir vaig estar comprovant les millores del web dels amics de Lynx:
http://ibc.hbw.com/ibc/
És fantàstic. Pots veure vídeos d’ocells de gairebé totes les espècies del Món. Hi ha algunes espècies que semblen producte de la imaginació d’un artista, però són de veritat.
També es pot comprovar com l’amic Josep del Hoyo s’ha convertit en una mena de Déu; és a tot arreu!
Me l’imagino amb la càmera davant dels ulls gravant tota mena de moixons que se li posen davant, a Borneo, Malàisia, Colòmbia, Brasil, Angola o Andorra. Ha de tenir una col·lecció d’ampolletes petites de líquids, de les que admeten als avions, que no m’hi cabria a casa, i un passaport amb més pàgines que l’ Ulisses de Joyce. Això em fa entendre perquè no el veig des de la calçotada dels vuitanta, la de la foto que és penjada en aquest bloc.
Des d’aquí li envio una encaixada i li agraeixo la immensa feina que fa, que no dubto que li proporciona bons moments com els que tots ens vénen al cap, però també moments durs en els que la gent no sol pensar.
Sense deixa els ocells, comentar també que participo de forma inconstant però relativament regular des de fa uns mesos al concurs d’identificació d’ocells de l’ICO.
http://www.ornitologia.org/concurs/index.htm
És entretingut i educatiu, ja que et fa fixar en detalls dels ocells en els que habitualment no t’hi fixes, i que són importants a l’hora de distingir les espècies de forma segura.
El que passa és que hi ha dies que ho fan tan difícil que et deixen de pedra. El mes passat, per exemple, de les tres fotos, dues no les va encertar ningú i la tercera sols la meitat de la gent que va gosar emetre un diagnòstic, que no van ser gaires. Deu ser per això que aquest mes ho han posat una mica més fàcil...o molt!
Avui, doncs, enlloc de penjar una foto meva en penjaré una de les del concurs, per a que pugueu comprovar la dificultat. Aquesta en concret, la de l'ocellet entre fulles de roure, és una de les que no va encertar ningú el mes passat.
De moment, aprofitarem per a comentar un parell de coses.
Ahir vaig estar comprovant les millores del web dels amics de Lynx:
http://ibc.hbw.com/ibc/
És fantàstic. Pots veure vídeos d’ocells de gairebé totes les espècies del Món. Hi ha algunes espècies que semblen producte de la imaginació d’un artista, però són de veritat.
També es pot comprovar com l’amic Josep del Hoyo s’ha convertit en una mena de Déu; és a tot arreu!
Me l’imagino amb la càmera davant dels ulls gravant tota mena de moixons que se li posen davant, a Borneo, Malàisia, Colòmbia, Brasil, Angola o Andorra. Ha de tenir una col·lecció d’ampolletes petites de líquids, de les que admeten als avions, que no m’hi cabria a casa, i un passaport amb més pàgines que l’ Ulisses de Joyce. Això em fa entendre perquè no el veig des de la calçotada dels vuitanta, la de la foto que és penjada en aquest bloc.
Des d’aquí li envio una encaixada i li agraeixo la immensa feina que fa, que no dubto que li proporciona bons moments com els que tots ens vénen al cap, però també moments durs en els que la gent no sol pensar.
Sense deixa els ocells, comentar també que participo de forma inconstant però relativament regular des de fa uns mesos al concurs d’identificació d’ocells de l’ICO.
http://www.ornitologia.org/concurs/index.htm
És entretingut i educatiu, ja que et fa fixar en detalls dels ocells en els que habitualment no t’hi fixes, i que són importants a l’hora de distingir les espècies de forma segura.
El que passa és que hi ha dies que ho fan tan difícil que et deixen de pedra. El mes passat, per exemple, de les tres fotos, dues no les va encertar ningú i la tercera sols la meitat de la gent que va gosar emetre un diagnòstic, que no van ser gaires. Deu ser per això que aquest mes ho han posat una mica més fàcil...o molt!
Avui, doncs, enlloc de penjar una foto meva en penjaré una de les del concurs, per a que pugueu comprovar la dificultat. Aquesta en concret, la de l'ocellet entre fulles de roure, és una de les que no va encertar ningú el mes passat.
De fet, pensant-t’ho bé, aquesta és una bona excusa per a poder aprofitar aquelles fotos que hauriem esborrat directament de la tarja de memòria, je, je. Així és que en penjaré també una d'aquestes, és la que es veu un moixonet en vol, es pot arribar a saber què és, però costa molt...qui ho encerti té un cafè pagat.






1 comentari:
Hola Màrius,
Ja estava desenpolsant el Peterson i buscant la lupa quan he vist que no has canviat el títol a la fotografia! Així és fàcil.( Em déus un cafè!)
Publica un comentari a l'entrada