Barcelona i esmerla.

Ahir a Barcelona, a la capital. L'acte de signar per a ser fedatari a la campanya Prou.cat va ser una veritable sorpresa, agradable sorpresa.

Hi havia molta gent, noltíssima, i era el tercer torn. Cal recollir cinquanta-mil signatures, però, amb els fedataris que som, només que en recollim un centenar per cap, això està fet.

Com a curiositat, he de dir que hi havia moltes més dones que homes. Potser això d'anar contra les tortures de braus és més de dones que d'homes -els homes, doncs, estarien més a favor. O potser és, simplement, que les dones són més cíviques, associatives i col·laboren més en causes on cal voluntarisme...no ho sé, però el que sí que sé és que hi havia, a ull, quatre ciquenes parts de dones.

També he de dir que em va sorprendre la varietat d'edats i condicions socials; Hi ha via gent jove, gran i mitjana, amb vestit i amb rastes...de tot. Molt bé, vol dir que hi ha molts sectors, a Catalunya, contra les corrides.

En fi, que ben aviat començarà la campanya, a veure quantes signatures recollim.

Des del punt de vista naturalístic, molt curiós, vaig veure més xoriguers, aligots i...una esmerla! que en un dia de treball al Baix Camp. Sens dubte degut als hivernals i al bon dia que feia.

La foto d'avui no és meva, ja que no en tinc cap de bona, d'esmerla, a més, està signada, li agraeixo a l'autor que l'hagi penjada i tothom la pugui fer servir, com jo mateix.

Això em porta a una reflexió: Gairebé totes les fotos -menys quan ho especifico- són meves pròpies, no en cobro res i, en canvi, pago religiosament cànon a l'SGAE per tal i com, per a manipular-les, uso llapis de memòria, targes de memòria, discs durs externs i interns...ja ho vaig comentar un dia, algú es fa ric, i crec que molt injustament.