Més solidaritats obligades.

Com cada any, comprem el CD de la Marató, cal ser solidaris.

Però després m'assabento que els de l'SGAE -com serà, que cada cop les veig més, aquestes sigles? No han deixat pas de cobrar els drets, és a dir, s'han embutxacat un grapat de diners a espatlles de la solidaritat dels catalans...

Què fort!

Els artistes, molts artistes i professionals, han treballat de franc, ho han donat tot. Presentadors, professionals, cantants, actors...tothom, menys els de l'SGAE.

Però aquí què passa? És que ningú pensa fer res per a aturar aquesta gent?

Ja és prou fort que hagin aconseguit que estem pagant per a desar els nostres propis arxius; els paguem per a poder emmagatzemar les nostres pròpies imatges, videos, etc. en discos durs, llapis de memòria, mp3, mp4 i el que sigui. I, que jo sàpiga, no cobrem pas res, de tot això, els autors de les obres...Qui es queda els diners?

I això per no parlar del fet que ens prenen per culpables mentre no es demostri el contrari. Vull dir que l'excusa del famós cànon és que tots aquests materials s'utilitzen per a piratejar obres subjectes a drets. Jo trobo que això és com posar-nos uns dies a la presó a tots perquè el més probable és que algun dia cometem alguna il·legalitat.

Però això d'ara ja és una gota que fa vessar el got...no han alliberat ni tan sols un producte en el que tots els autors es dóna per suposat que hi col·laboren altruïstament!

Sembla que l'argument que han utilitzat és que ells no poden donar per suposat això, que els autors no han manifestat expressament la seva intenció de no cobrar drets...va home va!

Els que no han manifestat expressament la intenció de no cobrar la seva comissió són ells.

Jo no sé què farà la resta de la gent, és evident, però el que és jo no penso comprar mai més el CD de la Marató mentre aquesta gent no diguin clarament que no cobraran la famosa comissió.

Col·laborarem amb la Marató, és clar, però no comprant el CD...ja em cobren per altres llocs.

Bé, cal tornar a l'esperit optimista habitual a aquest bloc, canviem de tema.

Avui ha estat un dia de feina intens, però també hem pogut acabar-lo amb una magnífica excursió que, com a cirereta, s'ha adornat amb una parella d'àligues perdiueres fent vols de festeig. El mascle era subadult, d'uns tres o quatre anys, mentre que la femella era adulta i perfectament blanca. El lloc era el que vulgarment es diu un marc incomparable, un lloc on no és absolutament necessari un espectacle com el que hem gaudit, però que aquesta cirereta l'ha fet esdevenir ja perfecte.

Ha estat el primer cop d'aquesta temporada que hem vist comportaments de nidificació en àligues perdiueres.

Evidentment, no el diré pas, el lloc, hi ha massa professionals amb aparells de radioseguiment a punt per a ser instal·lats a qualsevol bitxo vivent, i no seré jo qui col·labori en aquesta causa.

De tota manera, probablement acabaran amb alguna motxilleta d'aquestes, no oblidem que són perdiueres, avui dia les candidates més fermes a portar aquesta mena de ferralla portàtil en aquest País.