Futbol i correcció d'ahir.

Mai és tard per a fer alguna cosa que no havies fet abans. En el meu cas, demostrant que, efectivament, sóc un bitxo molt rar, si es té en compte que sóc europeu -català-, home i adult. Vaig jugar abans d'ahir el meu primer partit de futbol, encara que de futbol sala, en aquest cas.

Efectivament, en un partit de la màxima rivalitat, entre les seleccions sènior absolutes del CAR de l'Alt Camp i el Baix Camp, vaig participar fent el paper que s'esperava de mi, de mig-destorb.

Alguns companys no s'ho creien, al principi, que jo no havia jugat mai a futbol, però al cap de pocs minuts ja s'ho creien tots.

En el meu descàrrec he de dir que l'única cosa que em faltava era tècnica, ja que voluntat ni fons no me'n calia més, es pot dir que pràcticament no em vaig cansar, malgrat que el que jo feia, bàsicament, és anar amunt i avall del camp sense parar.

Miraculosament, vaig fer l'assitència del darrer gol, i vaig estar a punt de marcar-ne un altre jo mateix, que va tocar el cantó de la porteria -si hagués estat una miqueta més gran...

Bromes a banda, val a dir que el partit hauria estat rodó, perfecte, fins i tot vam guanyar per 7 a 2, amb molt bon rotllo i tal...però es va acabar molt malament, ja que un company es va lesionar cap al final i vam haver d'anar a urgències.

Amb aquest deplorable resultat del meu primer partit s'esvaeix la possibilitat que ara, a la meva edat -en tinc una, d'edat- em comenci a agradar aquest esport, que sempre he trobat absolutament avorrit. Ara, a més, el considero perillós.

Aquí penjo una foto dels dos equips junts. No és meva, evidentment, és del Josep Lluís Garrido, una de les cinc persones que hi havia de públic.

Des d'ací li desitjo una ràpida recuperació al company.

Quant al post d'ahir, tot allò de l'SGAE, he de dir que he sentit a la ràdio una portaveu de l'entitat que desmentia que s'hagués cobrat la comissió del CD de la Marató, que, ben al contrari, també en van fer donació.

Potser sí, que hauré de rectificar, però segueixo considerant que el tema del cànon és un abús. I jo mateix sóc autor, modest autor de set llibres i unes quantes fotos, però autor, al cap i a la fi.