dijous, 8 de gener del 2009

Raids, no gràcies!




Aquests dies, amb la desgràcia de Gaza, està passant gairebé desapercebut que ha tornat el Dakar.
Per una banda, millor, com menys propaganda se’n faci, menys ressò tindrà i acabarà perdent importància.
Però, precisament, ahir va morir un participant, i això que el van treure d’Àfrica per motius de seguretat...
És molt fort que encara es segueixin fent aquesta mena de proves, que no tenen cap respecte ni cap interès pels llocs i la gent que hi viuen. La millor prova d’això és el fet que no li hagin ni canviat el nom. A ells què els importa Xile, ni Argentina, ni sud-amèrica sencera! Ells el que volen és mantenir la marca, el negoci, un circuit polsegós, que sembli que van a fer esport i aventura. Quan el que van, en realitat, és a malversar energia, diners i recursos. Passant a tota velocitat per llocs que mereixen ser trepitjats a poc a poc, ser viscuts a peu.
I això quan aconsegueixen no matar ningú que se’ls posi pel mig, cosa que ja ha passat diversos cops.
Avui fins i tot sentia una promoció per la ràdio, i tenien la barra de dir: Torna l’esperit d’Àfrica.
L’esperit d’Àfrica! Jo he estat a Àfrica, i per a mi un esbart d’eixelebrats cremant gasolina amb màquines de centenars de cavalls que valen centenars de milers d’euros no representen en absolut l’esperit d’Àfrica.
El que més dol, però, és veure com els mitjans se’n fan un ressò que aquesta prova no mereix en absolut. Es tracta els seus participants poc menys d’herois, tothom n’ha de conèixer els noms i cognoms, el poble on viuen i el bar on prenen cervesa.
En canvi, per exemple, quants cops ha sortit la Selecció Catalana de curses de muntanya, dos cops seguits campiona del Món, a TV3? Repeteixo, Selecció Catalana, que quan guanya exhibeix la senyera per tot el Món.
¿Quants cops ha sortit en Kilian Jornet, campió del Món, d’Europa, del Ultra Trail del Mont-Blanc i de la Copa del Món de curses de Muntanya?
http://trailrunner-hector.blogspot.com/2008/04/la-selecci-catalana-de-curses-de.html
http://www.kilianjornet.com/inicio.html
I poso aquests exemples perquè són del tema que conec, però estic segur que hi ha moltíssims veritables esportistes que no reben ni una mínima part de l'espai als mitjans i, en canvi, realitzen esforços infinitament més grans que qualsevol participant al Dakar, i sense destrossar res!
Afortunadament, no estem sols, podeu trobar tota mena d’opinions contra el raid, fins i tot signar una petició per a la seva supressió. Jo, malgrat que sóc per natura optimista, no aspiro a tant, em conformaria amb què se li donés l’atenció que realment es mereix a la premsa, és a dir, sols a la especialitzada que es miren els que s’hi dediquen.
No m’interessa en absolut saber que el tal X, de Vilapuces de dalt, avui no s’ha pogut dutxar, pobret (no és broma, fins a aquest punt d’estupidesa arriba la informació d’aquesta cursa, ho podeu comprovar).
Aquí teniu uns quants enllaços:
http://www.gopetition.com/petitions/appel-suppression-du-rallye-dakar.html
http://perradelacalle.blogspot.com/2009/01/anti-dakar.html
http://www.perfil.com/contenidos/2009/01/03/noticia_0022.html
Tota aquesta gent, si de debò volen demostrar que són molt bons esportistes i capaços de sofrir i lluitar, que intentin participar a la Marató de sables, allò sí que és el veritable esperit del desert africà.
http://ponentsables.blogspot.com/

2 comentaris:

MARTELL DE REUS ha dit...

Les nostres terres i pobles també saben el què és patir un raid al seu si. Cada any "gaudeixen" del Rally Cataluña que organitza el RACC, Port Aventura i que paga la Diputació de Tarragona amb els nostres impostos.

Agnès Setrill. ha dit...

Ara sembla que els comencen a xiular les orelles als del París-Dakar, i volen compensar una mica el mal que fan pel que he sentit, aportant una mica d'"humanitat". Mediaticament els queda de conya!
(No se si seguiran recompensant els africans que els ajudin en les dificultats, amb tabac, que com tothom sap és vital i necessari al 3er món.
(Que els porten tabac, ho se de 1a ma).

Potser també us interessa.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...

La Mussara.

La Mussara.
El 2007 va nevar poquíssim, potser l'ùnic dia va ser aquest, aquí la Mussara des del cel.

El Prat.

El Prat.
El poble de Pratdip a la nit, amb la muntanya de Cabrafiga darrere.

Baguerge.

Baguerge.
A la Val d'Aran tots els pobles són bonics, en aquest, per exemple, amb una curta excursió amb raquetes de neu, gaudim d'una vista de postal, amb l'Aneto al fons.

Santa Margalida.

Santa Margalida.
Aquest és l'objectiu de l'excursió amb raquetes, una petita ermita rodejada de neu.

Pilar al Cavall Bernat.

Pilar al Cavall Bernat.
Al Cavall Bernat de Montserrat, membres de la Colla Vella vam clavar un pilar espectacular. La foto és del Francesc Cucurull, és clar.

Aguait als Aiguamolls del Pla.

Aguait als Aiguamolls del Pla.
Els ja ex-merdamolls són la nostra petjada més visible sobre el paisatge, sens dubte.

Bosc del Vilalta, a Farena.

Bosc del Vilalta, a Farena.
A Farena, les nostres gestions van fer que la FTP adquirís el Bosc del Vilalta.

Plafó a la Sallida.

Plafó a la Sallida.
El Manel Concernau va fer els plafons explicatius de la Sallida, a Montblanc.

Huayna-Potosí.

Huayna-Potosí.
Amb uns companys de Girona, el Quim Tell entre ells, vam fer cim al Huayna-Potosí, de 6.088m. als Andes de Bolívia, el 1992.

Cim del Mont-blanc.

Cim del Mont-blanc.
Amb el Romuald Fonts, vam fer el Mont-blanc el 1992, com es pot veure, el dia era magnífic.

Segon intent al Matterhorn.

Segon intent al Matterhorn.
En un segon intent, el 2007, ja vam poder fer cim. El temps, com es pot observar, va ser molt millor.

Dos de nou amb folre.

Dos de nou amb folre.
Ser de Ca la Gallineta i pertànyer a la Colla Vella dels Xiquets de Valls ja és en sí mateix un motiu d'orgull, però haver format part d'aquest castell és assolir el cim. Foto: Colla Vella.

Gangues

Gangues
Si la foto del falcó cama-roig es veu malament al llibre, aquesta de dues gangues a Alfés es veu encara pitjor, avui li puc fer una mica de justícia. Foto feta en completa llibertat, amb el Dyane6 com a aguait.

Niu de Perdiuera

Niu de Perdiuera
Aquest niu, al Camp de Tarragona, és el més famós de perdiuera de Catalunya, les fotos que en va fer l'Oriol Alamany s'han publicat a moltíssims llibres. Nosaltres també en vam fer algunes des del mateix aguait, encara que la qualitat no és la mateixa, és clar.

l"AMPA al Delta de l"Ebre.

l"AMPA al Delta de l"Ebre.
A l'escola Puigcerver, de Reus, durant un temps vam formar part de l'AMPA, entre les activitats que vam fer hi va haver aquesta excursió al delta de l'Ebre.

Curset d"ornitologia a Montblanc.

Curset d"ornitologia a Montblanc.
Hem fet diversos cursets d'ornitologia, però sens dubte el que ha comptat amb alumnes de més nivell -més que jo- ha estat el que vaig fer a Montblanc, amb el CHNCB.

Colónies al Montsant.

Colónies al Montsant.
Vam fer amb l'escola Enxaneta unes colónies al Montsant que van ser tot un èxit.

Curs submarinisme.

Curs submarinisme.
Amb els companys d'Aqualatasub, vam fer el corresponent curs per a l'obtenció de l'OWD. Foto: Aqualatasub.

Grup del cens de cabra als Ports.

Grup del cens de cabra als Ports.
El cens de cabra salvatge als Ports del País Valencià, el 1988, va ser un dels meus primers treballs com a naturalista, aquest és el grup de gent que el va fer, tots de la terra excepte el J. Solé, el J. Mateos i jo mateix.

Sopar del Bou de Reus.

Sopar del Bou de Reus.
Els portadors del Bou de Reus en un sopar on, per sort, no calia agafar el cotxe per tornar a casa.

Carros de foc.

Carros de foc.
Amb bones companyies, vam fer els Carros de foc en obert el 2003, el 2010 hi tornem en Sky Runner.