Un artista Pakistanès.

Razaq Vance, fotògraf. Una clucada d'ull a Té la mà Maria.

Com que avui he estat tot el dia escalfant-me amb la llenya, encara no he pogut fer gaire feina ni de naturalista ni de fotògraf.

M'explico, diuen que la llenya t'escalfa tres cops: Quan la talles, quan la transportes i quan la cremes. Doncs diguem que jo avui m'he escalfat amb la segona fase de la llenya, és a dir, recollir-la, transportar-la i apilar-la. Sues tant com quan la cremes a la llar de foc.

Però mercès al bloc mestre, Té la mà Maria, descobreixo al grandíssim fotógraf, Razaq Vance, ràpidament, he anat a obrir els seu àlbum de Flickr i hi llegeixo que es declara un fotògraf optimista i que a cada foto intenta de posar una nota d'esperança. També diu que viu en un racó privilegiat per a contemplar la Natura i altres coses amb les que també em sento identificat.

Jutgeu vosaltres mateixos:

http://www.flickr.com/photos/31113121@N00/

Amb el que no em sento gens identificat és amb la qualitat. No li arribo ni a la sola de la sabata.

Quines imatges! Fabuloses, genials!

Cadascuna porta hores i hores de feina, sumades a una sensibilitat especial i un coneixement acurat de la tècnica. Sé del que parlo; jo, amb tota una setmana de no fer altra cosa, crec que no podria aconseguir mai ni una sola foto que es pogués exposar al costat de qualsevol de les seves.

Moltes gràcies al Razaq per compartir el seu art i a Té la mà Maria per a fer-nos descobrir aquestes joies.

Pel que fa a llengua, comprovo entristit -altre cop- que en Quim Monzó té raó; Ha merescut el premi Ramon Llull una obra que deu ser molt bona, no ho dubto -menys encara quan no l'he llegida, és clar- però sols el títol ja em fa pensar: "Casc antic o l'últim home que parlava català".

O jo vaig molt errat, o això de "casc antic" és, directament, una falta. Jo tenia entès que el terme correcte és "nucli antic". Insisteixo, la novel·la deu ser molt bona, perquè a mi, si més no, no m'engresca massa un llibre que ja conté una falta al seu títol.