Rebo a casa la Revista Catalana d'Ornitologia, de l'ICO. Ja estava avisat, per una colla d'opinions i contraopinions al fórum Auscat, a més, és un núm. especial de la setzena conferència internacional del EBCC, a Kayseri, Turkey.
De tota manera, m'entristeix una mica. No estic enfadat, ni cerco culpables, ni sé exactament què hagués fet jo si fos l'editor, o simplement membre del comitè editorial.
Però m'entristeix que una revista que es diu "Catalana" estigui escrita quasi absolutament en anglès, la presència de la llengua catalana es redueix a uns petits resums, els mateixos que també trobem en castellà.
Sí, conec exactament els motius i he llegit les explicacions dels editors, però no em convencen, segueixo estant trist.
Jo m'estimo tant els ocells, per als quals he empès i segueixo portant diversos projetes i treballs, com la meva llengua materna -i paterna- el Català.
Altres cops ja ho he dit, he tingut oportunitats de publicar en castellà i, evidentment, en anglès. Però no he volgut mai, tot, absolutament tot, ho he publicat en català.
En fi, potser ens hi haurem d'anar acostumant, tenim una llengua minoritària, sols cal sortir al carrer i observar que és més fàcil de sentir converses en àrab, rumanès o rus que en català, sobretot en una ciutat una mica gran, com Reus.
Per cert, Tinc pardalets al cap, jo també he vist -i he fotografiat- festeig d'aligots, espectacular, per cert, amb creuament de grapes, tirabuixons i tal.
En canvi, les àligues perdiueres ja coven, les que crien, és clar.
.JPG)
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada