Avui, segon i definitiu dia del cap de setmana; Anar a Vallfogona de Riucorb a participar a l'acampada de la calçotada de l'Esplai Albada. Calia anar a recollir la Cèlia.
Com sempre, bon ambient, sa, divertit i de germanor. A la foto veiem a un parell de monitors esforçant-se i empassant fum per a coure els calçots amb la tradicional i mil·lenària llauna de dos-cents litres d'oli partida per la meitat.
Vull fer un homenatge a totes les monitores i monitors de l'Esplai Albada, són realment genials i el que fan per la nostra canalla demostra que no és veritat això que es diu generalitzant, que la joventut d'avui no té valors i no és com la d'abans. Si ens hem de guiar per la joventut que mou l'Albada, no són iguals, són molt millors que nosaltres.
Ha estat un dia, a més a més, magnífic, el viatge a través de l'Alt i Baix Camp i la Conca ple de xoriguers i aligots, amb uns paisatges on el verd dels camps d'ordi comença a dominar; Vaja, que sembla que apunta la primavera.
Per cert, ara que parlo de rapinyaires, he començat a llegir el llibre de l'Aigle de Bonelli i he al·lucinat força amb l'entrevista amb el Joan Real. Si no sabés ben bé de què va tot, pensaria que he viscut en un altre planeta. De fet, ell i els autors parlen de l’experiència a Espagne...deu ser això, que la meva experiència no és a Espagne, sinó a la Catalogne.
Però hi ha coses que se surten de la subjectivitat, si el J. R. fa tot el seu treball amb el rigor científic amb el que explica la relació de la SEO amb Catalunya, el seu nivell de fiabilitat ha baixat molts punts al meu marcador.
M'explico, diu, textualment, que la SEO, l'equivalent de la LPO a França, s'implanta a Catalunya des de fa 4 o 5 anys, etc, etc.
Que jo sàpiga, la SEO va néixer a Catalunya, concretament, es va fundar abans la secció catalana de la SEO que la mateixa SEO de Madrit, i la van crear tot de gent catalana, els Travé, Maluquer, etc. És a dir, la SEO és a Catalunya des de fa tants anys com existeix, des de 1954, fa més de cinquanta, no quatre o cinc.
També diu coses tan interessants com que a començaments dels vuitanta ningú no s'interessava per l'àliga perdiuera -doncs no sé què feia, el Xavier Parellada, tombant pertot, i l'Oriol Alamany, penjat a la paret amb un aguait davant d'un niu.
Com sempre, bon ambient, sa, divertit i de germanor. A la foto veiem a un parell de monitors esforçant-se i empassant fum per a coure els calçots amb la tradicional i mil·lenària llauna de dos-cents litres d'oli partida per la meitat.
Vull fer un homenatge a totes les monitores i monitors de l'Esplai Albada, són realment genials i el que fan per la nostra canalla demostra que no és veritat això que es diu generalitzant, que la joventut d'avui no té valors i no és com la d'abans. Si ens hem de guiar per la joventut que mou l'Albada, no són iguals, són molt millors que nosaltres.
Ha estat un dia, a més a més, magnífic, el viatge a través de l'Alt i Baix Camp i la Conca ple de xoriguers i aligots, amb uns paisatges on el verd dels camps d'ordi comença a dominar; Vaja, que sembla que apunta la primavera.
Per cert, ara que parlo de rapinyaires, he començat a llegir el llibre de l'Aigle de Bonelli i he al·lucinat força amb l'entrevista amb el Joan Real. Si no sabés ben bé de què va tot, pensaria que he viscut en un altre planeta. De fet, ell i els autors parlen de l’experiència a Espagne...deu ser això, que la meva experiència no és a Espagne, sinó a la Catalogne.
Però hi ha coses que se surten de la subjectivitat, si el J. R. fa tot el seu treball amb el rigor científic amb el que explica la relació de la SEO amb Catalunya, el seu nivell de fiabilitat ha baixat molts punts al meu marcador.
M'explico, diu, textualment, que la SEO, l'equivalent de la LPO a França, s'implanta a Catalunya des de fa 4 o 5 anys, etc, etc.
Que jo sàpiga, la SEO va néixer a Catalunya, concretament, es va fundar abans la secció catalana de la SEO que la mateixa SEO de Madrit, i la van crear tot de gent catalana, els Travé, Maluquer, etc. És a dir, la SEO és a Catalunya des de fa tants anys com existeix, des de 1954, fa més de cinquanta, no quatre o cinc.
També diu coses tan interessants com que a començaments dels vuitanta ningú no s'interessava per l'àliga perdiuera -doncs no sé què feia, el Xavier Parellada, tombant pertot, i l'Oriol Alamany, penjat a la paret amb un aguait davant d'un niu.
Que ell i el seu equip estan fent un gran treball en la problemàtica de l'electrocució, ja que han trobat cinc exemplars electrocutats a Catalunya -jo, solament a l'Alt Camp, n'he trobat set.
En fi, no vull deixar l'optimisme i torno al que vaig dir ahir: Aquest llibre és molt bo, excel·lent, encara que el text té algunes llacunes que, crec, cobrirà la monografia del Xavier Parellada, que espero que surti ben aviat.
En fi, no vull deixar l'optimisme i torno al que vaig dir ahir: Aquest llibre és molt bo, excel·lent, encara que el text té algunes llacunes que, crec, cobrirà la monografia del Xavier Parellada, que espero que surti ben aviat.
1 comentari:
Nosaltres vam triar ahir per fer la calçotada. S'hi va apuntar un convidat no desitjat que ens la va boicotejar. Es deia Vent de Serè.
Publica un comentari a l'entrada