divendres, 6 de març del 2009

Dones i altres elements als cossos de seguretat

Avui, treballant, hem assistit a una jornada en commemoració del dia de la dona treballadora. Era sobre experiències de l'incorporació de la dona als cossos de seguretat. Malgrat que jo no sé què hi feia, allí, perquè ni sóc dona ni sóc treballadora, més aviat sóc home dropo...
Bromes a banda, ha esta força interessant comprovar com la nostra policia, els Mossos d’Esquadra, és una de les que té millor proporció de dones d’Europa. La presidenta de la Xarxa Europea de dones policia, Austríaca, ens ha fet una interessant dissertació, després la vicepresidenta, una Mossa d’esquadra catalana, ens ha repetit que, malgrat que la proporció de dones és relativament bona, són majoritàriament a l’escala bàsica, on n’hi ha un vint per cent, mentre que a l’escala superior ja només n’hi ha un sis per cent, i a l’escala màxima superior, absolutament cap.
A l’Ertzaintza passa gairebé el mateix, essent la proporció de quasi el disset per cent a l’escala bàsica i va reduint fins a zero a la superior.
Els bombers catalans no estan millor, sembla que sols compten amb vint-i-tres dones entre quasi dos mil cinc-cents efectius. No arriba a l'u per cent. Una bombera britànica ens ha explicat com s’ho han fet allí per a augmentar aquesta proporció.
Malgrat que ningú s’ha referit al nostre cos, el d’Agents Rurals, es podia apreciar perfectament pels presents que estem en unes proporcions semblants, o pitjors, que als Mossos. A l’escala bàsica –Agents Auxiliars o Agents- la proporció és prou respectable, d’ aproximadament el deu per cent, però si pugem a Caps d’Àrea Bàsica, Caps d’Àrea Regional i Inspectors, només n’hi ha una. La propera convocatòria d’Agents majors pot canviar aquesta proporció, però està per veure.
Com han dit la majoria de les ponents, la presència de dones a càrrecs de comandament u responsabilitat només pot portar conseqüències positives, i això està fins i tot demostrat en el Món de l’empresa, on diversos estudis han demostrat que és fins i tot més rendible.
Per cert, i ja que Martell m'ho ha fet recordar, vaig pendre algunes notes, destacar la frase que va deixar la representant del Ministerio de Igualdad de Madrit, que, evidentment, també va venir convidada:
"El paro masculino afecta especialmente a los hombres" (sic.)
Em va semblar un pensament genial, propi d'un polític espanyol, i que a mi no se m'hagués acudit mai.
Bé, després de tota aquesta dissertació tan seriosa, quan he arribat a casa, la meva filla estava veient els Simpson, i m’he trobat que no sols les dones estan accedint al Cos d’Agents Rurals, fixeu-vos quin nou espècimen d’agent s’ha incorporat...ufff! Quin ensurt, no era veritat!

1 comentari:

MARTELL DE REUS ha dit...

En canvi al capdamunt de la Comunidad de Madrid, l'Ajuntament de València i el "Tribunal Superior de Justicia de Cataluña" la proporció de dones és del 100%.

Potser també us interessa.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...

La Mussara.

La Mussara.
El 2007 va nevar poquíssim, potser l'ùnic dia va ser aquest, aquí la Mussara des del cel.

El Prat.

El Prat.
El poble de Pratdip a la nit, amb la muntanya de Cabrafiga darrere.

Baguerge.

Baguerge.
A la Val d'Aran tots els pobles són bonics, en aquest, per exemple, amb una curta excursió amb raquetes de neu, gaudim d'una vista de postal, amb l'Aneto al fons.

Santa Margalida.

Santa Margalida.
Aquest és l'objectiu de l'excursió amb raquetes, una petita ermita rodejada de neu.

Pilar al Cavall Bernat.

Pilar al Cavall Bernat.
Al Cavall Bernat de Montserrat, membres de la Colla Vella vam clavar un pilar espectacular. La foto és del Francesc Cucurull, és clar.

Aguait als Aiguamolls del Pla.

Aguait als Aiguamolls del Pla.
Els ja ex-merdamolls són la nostra petjada més visible sobre el paisatge, sens dubte.

Bosc del Vilalta, a Farena.

Bosc del Vilalta, a Farena.
A Farena, les nostres gestions van fer que la FTP adquirís el Bosc del Vilalta.

Plafó a la Sallida.

Plafó a la Sallida.
El Manel Concernau va fer els plafons explicatius de la Sallida, a Montblanc.

Huayna-Potosí.

Huayna-Potosí.
Amb uns companys de Girona, el Quim Tell entre ells, vam fer cim al Huayna-Potosí, de 6.088m. als Andes de Bolívia, el 1992.

Cim del Mont-blanc.

Cim del Mont-blanc.
Amb el Romuald Fonts, vam fer el Mont-blanc el 1992, com es pot veure, el dia era magnífic.

Segon intent al Matterhorn.

Segon intent al Matterhorn.
En un segon intent, el 2007, ja vam poder fer cim. El temps, com es pot observar, va ser molt millor.

Dos de nou amb folre.

Dos de nou amb folre.
Ser de Ca la Gallineta i pertànyer a la Colla Vella dels Xiquets de Valls ja és en sí mateix un motiu d'orgull, però haver format part d'aquest castell és assolir el cim. Foto: Colla Vella.

Gangues

Gangues
Si la foto del falcó cama-roig es veu malament al llibre, aquesta de dues gangues a Alfés es veu encara pitjor, avui li puc fer una mica de justícia. Foto feta en completa llibertat, amb el Dyane6 com a aguait.

Niu de Perdiuera

Niu de Perdiuera
Aquest niu, al Camp de Tarragona, és el més famós de perdiuera de Catalunya, les fotos que en va fer l'Oriol Alamany s'han publicat a moltíssims llibres. Nosaltres també en vam fer algunes des del mateix aguait, encara que la qualitat no és la mateixa, és clar.

l"AMPA al Delta de l"Ebre.

l"AMPA al Delta de l"Ebre.
A l'escola Puigcerver, de Reus, durant un temps vam formar part de l'AMPA, entre les activitats que vam fer hi va haver aquesta excursió al delta de l'Ebre.

Curset d"ornitologia a Montblanc.

Curset d"ornitologia a Montblanc.
Hem fet diversos cursets d'ornitologia, però sens dubte el que ha comptat amb alumnes de més nivell -més que jo- ha estat el que vaig fer a Montblanc, amb el CHNCB.

Colónies al Montsant.

Colónies al Montsant.
Vam fer amb l'escola Enxaneta unes colónies al Montsant que van ser tot un èxit.

Curs submarinisme.

Curs submarinisme.
Amb els companys d'Aqualatasub, vam fer el corresponent curs per a l'obtenció de l'OWD. Foto: Aqualatasub.

Grup del cens de cabra als Ports.

Grup del cens de cabra als Ports.
El cens de cabra salvatge als Ports del País Valencià, el 1988, va ser un dels meus primers treballs com a naturalista, aquest és el grup de gent que el va fer, tots de la terra excepte el J. Solé, el J. Mateos i jo mateix.

Sopar del Bou de Reus.

Sopar del Bou de Reus.
Els portadors del Bou de Reus en un sopar on, per sort, no calia agafar el cotxe per tornar a casa.

Carros de foc.

Carros de foc.
Amb bones companyies, vam fer els Carros de foc en obert el 2003, el 2010 hi tornem en Sky Runner.