Jo és que cada dia al·lucino més amb la perversió del llenguatge i del sistema.
Una entrevista a RAC1 de l’altre dia la feien al director de la borsa d’emissions, no sé si de Catalunya o de l’Estat Espanyol, és igual.
La presentadora va tenir la...no sé ni com dir-ho...cara dura? De presentar-ho com una iniciativa sostenible i ecològica.
Per a que cadascú opini lliurement en faré una explicació succinta:
Resulta que el Protocol de Kyoto estableix unes quotes de contaminació –d’emissions de CO2, en realitat- per país i fins i tot per empreses.
Doncs el mateix protocol ja estableix la trampa per a saltar-s’ho. Resulta que, per lògica, aquestes quotes haurien de servir per a que tothom s’esforci a emetre menys, a contaminar menys.
Dons, no cal! Que va, home!
Si vols seguir contaminant igual, o fins i tot més –en paraules d’aquell mateix senyor que ho explicava- no passa res, sols cal que compris els drets d’emissió d’ algú altre que emeti menys del que pot, i ja està.
Fins i tot, si no et vols molestar a cercar algú que et pugui vendre aquests drets, ja hi ha una borsa, amb uns intermediaris que t’ho venen.
És clar, evidentment, en cap moment es diu que aquests diners que paga qui vol seguir contaminant igual o fins i tot més, reverteixin d’alguna forma en una millora ambiental...i ara! Van a parar a l’empresa que contamina menys i fins i tot als intermediaris, que, com ells mateixos diuen, venen fum.
És a dir, que aquella dita, feta la llei feta la trampa, en aquest cas, s’aplica a la mateixa gent. És a dir, els mateixos que fan les lleis, fan les trampes per a saltar-se-les.
No, si al final els ecologistes de debò seran els executius de les empreses petrolieres, de les centrals nuclears o les químiques. I els pacifistes de veritat són els que fabriquen armes i les venen, per allò que diuen:
Si vis pacem, para bellum.
Una entrevista a RAC1 de l’altre dia la feien al director de la borsa d’emissions, no sé si de Catalunya o de l’Estat Espanyol, és igual.
La presentadora va tenir la...no sé ni com dir-ho...cara dura? De presentar-ho com una iniciativa sostenible i ecològica.
Per a que cadascú opini lliurement en faré una explicació succinta:
Resulta que el Protocol de Kyoto estableix unes quotes de contaminació –d’emissions de CO2, en realitat- per país i fins i tot per empreses.
Doncs el mateix protocol ja estableix la trampa per a saltar-s’ho. Resulta que, per lògica, aquestes quotes haurien de servir per a que tothom s’esforci a emetre menys, a contaminar menys.
Dons, no cal! Que va, home!
Si vols seguir contaminant igual, o fins i tot més –en paraules d’aquell mateix senyor que ho explicava- no passa res, sols cal que compris els drets d’emissió d’ algú altre que emeti menys del que pot, i ja està.
Fins i tot, si no et vols molestar a cercar algú que et pugui vendre aquests drets, ja hi ha una borsa, amb uns intermediaris que t’ho venen.
És clar, evidentment, en cap moment es diu que aquests diners que paga qui vol seguir contaminant igual o fins i tot més, reverteixin d’alguna forma en una millora ambiental...i ara! Van a parar a l’empresa que contamina menys i fins i tot als intermediaris, que, com ells mateixos diuen, venen fum.
És a dir, que aquella dita, feta la llei feta la trampa, en aquest cas, s’aplica a la mateixa gent. És a dir, els mateixos que fan les lleis, fan les trampes per a saltar-se-les.
No, si al final els ecologistes de debò seran els executius de les empreses petrolieres, de les centrals nuclears o les químiques. I els pacifistes de veritat són els que fabriquen armes i les venen, per allò que diuen:
Si vis pacem, para bellum.
Com que vull mantenir l'esperit optimista d'aquest bloc, il·lustraré aquest post amb una bona notícia: els pollets de la tòrtora turca que cria al meu balcó ja han nascut, quasi no es veu res a la foto, perquè la mare els tapa, però són aquelles miquetes de plomissol que es veu com si sortís del ventre de la mare.
.JPG)
Entrades
2 comentaris:
D'una emissora propietat del Sr. Conde de Godó poca sensibilitat ecològica pots esperar-te. Un dia al programa del Clapés, el seu especialista en motor, va posar a parir la llei d'accés motoritzat al medi natural i deia que les motos i quads són la mar de beneficiosos pel medi ambient.
pel que jo tinc entès el protocol de kyoto només preten controlar la quantitat maxima de contaminació. i ho fa emitin-ne uns drets i repartint-los pels paisos. si un pais es ven alguns dels drets de contaminacio que li havia tocat, ara podra contaminar mes, i aquell que els hagi comprat podra contaminar mes...
ara be, els diners que un pais paga per comprar drets a un altre no tenen res a veure amb inversions per la millora mediambiental, de fet no és aquesta la seva finalitat.
Publica un comentari a l'entrada