Ara fa quatre anys, el 2005, escrivíem una notícia a l'Orella de Farena, la revista del poblet de les Muntanyes de Prades, és la següent, que transcrivim complerta:
Finalment!
La lluita ja vé dels anys setanta. Llargament reivindicat, el Parc Natural és una figura que actualment queda acollida per la Llei de 1983, d’Espais Naturals, i és definida com la que fa més correctament compatible la utilització i correcte aprofitament dels recursos i mitjans que ens ofereix la Natura amb la seva preservació i garantia del que avui en diem sostenibilitat.
Com diem, la lluita ja vé de molts anys; S’hi han fet tota mena d’accions:
Edició de llibres, jornades, excursions, treballs científics, articles a premsa, expesicions fotogràfiques...en fi, moltíssimes coses que aquí seria massa llarg explicar.
Malgrat això, tots aquests anys d’un govern que, ens agradi o no el seu color, era clarament orientat a la macrocefàlia de la capital. És a dir, Barcelona, cap i casal, és i ha de ser el més important de Catalunya, en segon lloc, el Nord, el Nord culte, bonic i proper a Europa, ha de ser preservat i millorat per a gaudir-ne durant les vacances. Seguidament, les comarques centrals, el que s’ha batejat com la terra Ferma, rebost i reserva natural salvatge de Catalunya, també cal conservar-les, sobretot darrerament, ja que el turisme d’esquí ja s’ha consolidat com a alternativa estacional al turisme de platja. I, finalment, com un afegitó a aquest país, tenim les comarques de Tarragona. Sí, allò que hi ha més avall del Llobregat...bé, aquí hi podem posar tota la porqueria; Nuclears, petroquímiques, centrals tèrmiques i eòliques, plantes de tractament de residus diversos i, en general, tot allò que pugui fer mala olor o nosa a la vista.
Però això ha canviat radicalment, ara tenim un govern tripartit d’esquerres, un Govern format per consellers d’arreu de les comarques de Catalunya, un Govern amb un conseller de Medi Ambient d’un partit que es diu els verds i que vé d’una llarga tradició comunista, hereu del PSUC.
Això ja es fa notar, finalment.
Com dèiem, amb l’anterior Govern, l’any 1997, ERC, mitjançant l’aleshores president de la comissió d’Agricultura del Parlament, va aconseguir arrencar el compromís que, després del Parc Natural del Cap de Creus, que ja estava pràcticament aprovat, venien immediatament els treballs per a declarar Parc Natural les Muntanyes de Prades.
Repetim, això es va aconseguir arrencar , contra la veritable voluntat del Govern. De fet, s’ha demostrat aquesta veritable intenció de no respectar aquest acord ja que, després del Cap de Creus, s’han declarat els Parcs Naturals del Montsant, els Ports i l’Alt Pirineu.
Però bé, tornem a l’actualitat, el Govern ha canviat, ara és d’esquerres, amb més intenció d’equilibri territorial i amb consellers verds...així és que, finalment, es farà justícia.
Sí, fa tres dies –escrivim el dia 21 de febrer-, ho han dit a TV3, en menys de sis mesos, és a dir, cap al juny, serà declarat...
El Parc Natural de la Serra de Collserola.
S’obre la veda, podem obrir caixes senceres d’ampolles de cava!!!!
La lluita ja vé dels anys setanta. Llargament reivindicat, el Parc Natural és una figura que actualment queda acollida per la Llei de 1983, d’Espais Naturals, i és definida com la que fa més correctament compatible la utilització i correcte aprofitament dels recursos i mitjans que ens ofereix la Natura amb la seva preservació i garantia del que avui en diem sostenibilitat.
Com diem, la lluita ja vé de molts anys; S’hi han fet tota mena d’accions:
Edició de llibres, jornades, excursions, treballs científics, articles a premsa, expesicions fotogràfiques...en fi, moltíssimes coses que aquí seria massa llarg explicar.
Malgrat això, tots aquests anys d’un govern que, ens agradi o no el seu color, era clarament orientat a la macrocefàlia de la capital. És a dir, Barcelona, cap i casal, és i ha de ser el més important de Catalunya, en segon lloc, el Nord, el Nord culte, bonic i proper a Europa, ha de ser preservat i millorat per a gaudir-ne durant les vacances. Seguidament, les comarques centrals, el que s’ha batejat com la terra Ferma, rebost i reserva natural salvatge de Catalunya, també cal conservar-les, sobretot darrerament, ja que el turisme d’esquí ja s’ha consolidat com a alternativa estacional al turisme de platja. I, finalment, com un afegitó a aquest país, tenim les comarques de Tarragona. Sí, allò que hi ha més avall del Llobregat...bé, aquí hi podem posar tota la porqueria; Nuclears, petroquímiques, centrals tèrmiques i eòliques, plantes de tractament de residus diversos i, en general, tot allò que pugui fer mala olor o nosa a la vista.
Però això ha canviat radicalment, ara tenim un govern tripartit d’esquerres, un Govern format per consellers d’arreu de les comarques de Catalunya, un Govern amb un conseller de Medi Ambient d’un partit que es diu els verds i que vé d’una llarga tradició comunista, hereu del PSUC.
Això ja es fa notar, finalment.
Com dèiem, amb l’anterior Govern, l’any 1997, ERC, mitjançant l’aleshores president de la comissió d’Agricultura del Parlament, va aconseguir arrencar el compromís que, després del Parc Natural del Cap de Creus, que ja estava pràcticament aprovat, venien immediatament els treballs per a declarar Parc Natural les Muntanyes de Prades.
Repetim, això es va aconseguir arrencar , contra la veritable voluntat del Govern. De fet, s’ha demostrat aquesta veritable intenció de no respectar aquest acord ja que, després del Cap de Creus, s’han declarat els Parcs Naturals del Montsant, els Ports i l’Alt Pirineu.
Però bé, tornem a l’actualitat, el Govern ha canviat, ara és d’esquerres, amb més intenció d’equilibri territorial i amb consellers verds...així és que, finalment, es farà justícia.
Sí, fa tres dies –escrivim el dia 21 de febrer-, ho han dit a TV3, en menys de sis mesos, és a dir, cap al juny, serà declarat...
El Parc Natural de la Serra de Collserola.
S’obre la veda, podem obrir caixes senceres d’ampolles de cava!!!!
Com es pot veure, ens vam precipitar, això ens passa per creure en la "teletres", és a dir, en la tercera d'España.
En realitat, han passat més de sis mesos, en concret, quatre anys ben bons. Però, finalment, el govern d'esquerres i verd no ens ha decebut, efectivament, tenim el Parc Natural en potència més clar de tot el País, el Parc Natural de Collserola.
Ara sí, ara ja podem obrir ampolles de cava.
Ah! Per si algú no reconeix els llocs, la fotografia d'un Parc Natural -Collserola- és la de dalt, la de baix és, simplement, de les Muntanyes de Prades, un racó de les comarques de Tarragona, un racó on posar alguna infraestructura faraònica o de gran impacte ambiental, és clar.
4 comentaris:
Ostia Marius, vaig pensar el mateix quan vaig sentir la notícia del Parc de Collserola. Quin collons que tenen !!!
En un post que vaig publicar l'any passat també vaig reclamar al Conseller Baltassar el Parc Natural de les Muntanyes de Prades.
Al final quedaré convençut que tenen més sensibilitat ecològica els de CiU que els d'Iniciativa, i mira que és gros!!!!
Per cert la foto està feta des del Mas de Ribelles?
I no cal esmentar... i a partir de l'Ebre enllà i contem...?només fer aquest petit incis.
Felicitar-te per la teva tasca.
Hola Martell.
Jo! Saps més que jo, no sé com es diu, el mas, està feta més en`llà de Cal Salín, en direcció als Gorgs de la Febró. És la zona de l'Abric de Portalloret, Grau del Bodro i la cova Tosca. Hi ha unes ruïnes, però no sé si son del Mas de Ribelles.
Amic Roman.
L'Ebre, a BCN no saben ni on és, sols els interessa si teniu aigua.
Moltes gràcies!
Publica un comentari a l'entrada