I Romaní.

Fa anys existia a Reus un col·lectiu ecologista que es deia "Flors i Violes", no sé què se n'ha fet, d'aquell grup. El que sí que recordo és que aquell Col·lectiu feia un programa de ràdio, en el qual jo hi vaig col·laborar, que es deia "I Romaní".

Això m'ha vingut a la memòria aquests dies, observant la modesta i discreta flor del Romaní, Rosmarinus officinalis, una flor diminuta, delicada i efímera, però de gran bellesa. Encara que si teniu més de quaranta anys i us la voleu mirar bé us caldran les ulleres de llegir o una lupa. Amb la foto que penjo avui, feta sota la Mola de Colldejou, no us caldrà posar-vos-les.

Avui ja he vist com el tudó del davant del meu balcó peixava els seus pollets, han resistit la pluja d'aquesta nit, que no ha estat poca.

També la tòrtora segueix covant, suposo que encara té ous, ja que s'ha acostumat tant a mi que ni s'aixeca quan surto al balcó, sols surt del niu quan ha de sortir, no per la nostra presència.

Per la zona del Siurana, he pogut veure també una marcenca com aconseguia de volar planant malgrat l'absència total de tèrmiques i el plugim.