Independència.

Tot just s'està esdevenint tot el tema ERC Vs. Carretero, que no sé pas com acabarà. De moment, el president regional, Albert Pereira, també ha plegat del seu càrrec, com alguns de l'executiva comarcal de l'Alt Camp, en Jaume Renyer...i ja veurem.
La desfeta electoral que es preveia a ERC serà, al meu parer, molt més gran que no ens pensàvem. No pot ser que en moments delicats, la cúpula d'un partit convidi a marxar a tot aquell que no combregui amb la idea predominant. Menys encara quan la idea predominant no ho és tant com els de dalt es pensen, el que ha passat a la regió del Camp de Tarragona ho prova...o no?
Jo ja ho he dit en diverses ocasions. Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), que no Esquerra a seques, ha de ser el vot útil independentista, el vot que serveixi per a acumular l'opinió de tots aquells que, per damunt de ser de dretes o d'esquerres, ecologistes o empresaris sense escrúpols, el que sí que tenen clar és que Catalunya ha de ser independent.
I fent fora Carretero, Renyer, Pereira i altres personatges que ho ténen molt i molt clar, no s'aconsegueix això.
El meu modest anàlisi és que, si la CUP es presentés, finalment, a les eleccions al Parlament de Catalunya, ERC faria una caiguda que obligaria als que actualment son dalt de tot a aprendre salt base en un curs accelerat. Si no, al temps.
Deia que tot just passa tot aquest afer que jo m'acabo de llegir el llibre de la Patrícia Gabancho, Crònica de la independència.
Mira, no és un ferm candidat a promoure la Patrícia al premi Nobel. Vull dir que literàriament, com es diu vulgarment, no mata. Però és un exercici interessant de creativitat i ens ajuda a somniar que potser encara ho veurem, això de la independència. Si més no, jo espero veure-ho.
Digueu-me optimista, però és el que vull que sigui aquest bloc, no?