Avui he aturat uns segons la lectura d’El Déu de les coses petites per a llegir una mica un llibre molt interessant: España puede salir de la crisis, d l’ínclit ex-president del país veí, J. M. Aznar.
Bé, en realitat sols n’he llegit la portada, i perquè n’hi havia tres exemplars exposats al quiosc de sota casa quan tornava de córrer i, per tant, caminava a poc a poc.
Ni la imatge de la portada ni el títol m’han animat a llegir-ne més, d’aquest llibre i, encara menys, a comprar-lo. Però sí que m’ha fet reflexionar.
He pensat que es podia haver titolat “España puede salir del estado de crisis” i, immediatament, ho he escurçat de forma diferent, i l’he titolat “España puede salir del estado”.
Ostres! La idea m’ha agradat molt. Enlloc de demanar nosaltres –Catalunya- la independència, podria demanar-la España, no?
Si España surt de l’estat, aleshores ja tot serà costa avall. De ben segur que també en voldrà sortir el País Basc, i fins i tot Galícia. Ja tot estarà tan fàcil, que Catalunya s’hi trobarà fora quasi sense fer res.
En fi, somniar és de franc, i reflexionar també. Vet aquí com una cosa tan...m’estalviaré adjectius, com un llibre de l’Aznar pot ser motiu d’optimisme: La independència és a prop!
Bé, en realitat sols n’he llegit la portada, i perquè n’hi havia tres exemplars exposats al quiosc de sota casa quan tornava de córrer i, per tant, caminava a poc a poc.
Ni la imatge de la portada ni el títol m’han animat a llegir-ne més, d’aquest llibre i, encara menys, a comprar-lo. Però sí que m’ha fet reflexionar.
He pensat que es podia haver titolat “España puede salir del estado de crisis” i, immediatament, ho he escurçat de forma diferent, i l’he titolat “España puede salir del estado”.
Ostres! La idea m’ha agradat molt. Enlloc de demanar nosaltres –Catalunya- la independència, podria demanar-la España, no?
Si España surt de l’estat, aleshores ja tot serà costa avall. De ben segur que també en voldrà sortir el País Basc, i fins i tot Galícia. Ja tot estarà tan fàcil, que Catalunya s’hi trobarà fora quasi sense fer res.
En fi, somniar és de franc, i reflexionar també. Vet aquí com una cosa tan...m’estalviaré adjectius, com un llibre de l’Aznar pot ser motiu d’optimisme: La independència és a prop!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada